Després de la setmana del Big Bang, el festival Temporada Alta encara hi té molt a dir i aquest divendres i dissabte, a El Canal de Salt, és ni més ni menys que Christoph Marthaler qui presenta un dels seus espectacles al festival gironí per sisena vegada. El primer cop va ser el 2007, i ara hi estrena Le sommet, amb sis intèrprets que provaran de fer el cim en una muntanya dels Alps, sense deixar mai de banda l’humor absurd que caracteritza les creacions del prestigiós director i dramaturg suís.
La carta de presentació diu que a Le sommet es reuneixen “sis personatges aïllats en un refugi de muntanya penjat al buit, on la comunicació trontolla i l’humor obre camins insospitats”. Qui són aquests personatges? De fet, ni ells mateixos saben ben bé amb qui es trobaran un cop hagin arribat a la cabana, transportats fins allà potser amb un telecadira. Tot és indefinit, de manera que el públic s’anirà sorprenent del que vagi més o menys descobrint, alhora que els mateixos personatges quan vagin sabent coses d’ells mateixos i dels altres companys de refugi.
‘Le sommet’, on es parlen quatre llengües, podria ser una cimera política al més alt nivell
En la presentació de l’espectacle, el director de Temporada Alta, Narcís Puig, defineix Marthaler “com un referent escènic del segle XXI, amb un teatre surrealista”. A Le sommet coincideixen “un grup de personatges improbables en un entorn especial, que no sabem ben bé què hi fan; parlen idiomes diferents i veurem si són capaços d’entendre’s”.
El títol en francès és, com passa en la traducció, una paraula que té doble significat: d’una banda, el cim d’una muntanya, i de l’altra, la cimera política al més alt nivell. Però com acostuma a passar amb Marthaler, el públic no sabrà res del cert i haurà d’acabar lligant caps i traient-ne conclusions ell mateix.
Giulia Rumasuglia, adjunta a la direcció, explica que juguen amb l’ambigüitat del doble significat, “i no sabem si són polítics o no”. “Es tracta d’una producció de tres països, França, Suïssa i Itàlia, i hem assajat a tots tres. Els intèrprets provenen de sis països i a l’espectacle sentireu francès, anglès, alemany i italià. De tot això també neix l’espectacle. A aquests tres països els uneix els Alps, i és per això que la trobada es fa en un entorn de muntanya”.
Lee también
“Un dels punts de partida podria ser la situació actual d’Europa, entre polítics de diferents països i llengües. De fet, quan estàvem assajant, hi va haver moltes retallades en el món cultural, com per exemple a Alemanya. La idea que els polítics cada vegada estan menys interessats per la cultura sobrevolava els assajos”, declara Rumasuglia.
A més del doble sentit del títol, Marthaler també juga amb els falsos amics entre les llengües que s’hi parlen, de manera que una paraula en italià, com vertice (vèrtex), a l’angloparlant li pot sonar com vertigo (vertigen).
Un dels sis actors, Graham F. Valentine, detalla: “Dels personatges, ningú sap quina funció té cadascú a la vida i cadascú va equipat diferent, d’una manera més completa o més simple. Un cop han arribat al cim ja no poden anar més amunt, si no és que arriba un helicòpter i t’agafes a una corda, però ningú no és prou valent per fer-ho i anar-se’n. A poc a poc ens anem acostumant a la idea que ningú no sortirà d’aquell espai”. I conclou: “Hi ha un ús del llenguatge dels polítics, en la tradició de Marthaler, al límit de poder-se entendre, una mica com passa de vegades amb Donald Trump”.
