El preu el posa Putin

A Alemanya i a França es parla de la tornada del servei militar voluntari com a preparació per a un possible enfrontament bèl·lic contra Rússia. El primer ministre Starmer ha declarat per primera vegada en la història recent que està disposat a enviar tropes britàniques a Ucraïna com a força de pau, si hi ha un acord que ho permeti.

Trump vol passar a la història com el president que més guerres ha interromput i mou tota la seva capa­citat militar i la seva retòrica can­viant perquè Putin i Zelenski firmin un armistici o un alto el foc que aturi la carnisseria humana que dessagna els exèrcits ucraïnesos i russos des de fa quatre anys.

No hi ha guerres eternes ni victò­ries o derrotes que no deixin l’amargor de la revenja entre vencedors i vençuts. A Europa hem practicat el macabre esport de fer-nos la guerra i la pau contra tots, entre tots i en totes les èpoques.

A París, Berlín i Londres es comparteix l’opinió que una victòria de Putin obriria un esvoranc a tot Europa, que no està preparada militarment ni políticament per involucrar-se en un conflicte contra Rússia encara que s’imposessin els seus plans sobre Ucraïna, que el Kremlin considera que ha de ser dirigida i controlada per Moscou.

Europa tem la síndrome de Múnic 1938 i entén que, si Ucraïna és vençuda i annexionada, l’efecte dòmino es pot produir als països bàltics i als altres que des del 1945 van formar part de l’anomenat Pacte de Varsòvia, que inicialment va ser dissenyat per Stalin, Churchill i Roosevelt a Ialta.

Ucraïnesos i polonesos saben que les seves fronteres són inestables i han estat objecte de mossegades de l’Est i de l’Oest, segons qui guanyés les guerres. La seva seguretat nacional és vulnerable, com la de la resta d’Europa. Trump repeteix falsament que la guerra la va començar Ucraïna. Propicia la pau i el final de les morts i, alhora, es prepara per guanyar diners amb empreses de fami­liars i amics. És la pau dels negocis.

I Vladímir Putin? Vol recompondre l’imperi perdut i desmembrat el 1991. La seva estratègia s’inspira en els Romànov i en el vell PCUS de Lenin i Stalin. El somni de la Unió So­viètica no se’l treu del cap. Trump és, ara per ara, un còmplice involuntari dels designis de l’orgull nacional ferit d’un Putin que pretén esborrar les democràcies d’Europa.