A Alemanya i a França es parla de la tornada del servei militar voluntari com a preparació per a un possible enfrontament bèl·lic contra Rússia. El primer ministre Starmer ha declarat per primera vegada en la història recent que està disposat a enviar tropes britàniques a Ucraïna com a força de pau, si hi ha un acord que ho permeti.
Trump vol passar a la història com el president que més guerres ha interromput i mou tota la seva capacitat militar i la seva retòrica canviant perquè Putin i Zelenski firmin un armistici o un alto el foc que aturi la carnisseria humana que dessagna els exèrcits ucraïnesos i russos des de fa quatre anys.
No hi ha guerres eternes ni victòries o derrotes que no deixin l’amargor de la revenja entre vencedors i vençuts. A Europa hem practicat el macabre esport de fer-nos la guerra i la pau contra tots, entre tots i en totes les èpoques.
A París, Berlín i Londres es comparteix l’opinió que una victòria de Putin obriria un esvoranc a tot Europa, que no està preparada militarment ni políticament per involucrar-se en un conflicte contra Rússia encara que s’imposessin els seus plans sobre Ucraïna, que el Kremlin considera que ha de ser dirigida i controlada per Moscou.
Trump, Europa i Ucraïna estan a favor de parar la guerra; Rússia vol moure fronteres
Europa tem la síndrome de Múnic 1938 i entén que, si Ucraïna és vençuda i annexionada, l’efecte dòmino es pot produir als països bàltics i als altres que des del 1945 van formar part de l’anomenat Pacte de Varsòvia, que inicialment va ser dissenyat per Stalin, Churchill i Roosevelt a Ialta.
Ucraïnesos i polonesos saben que les seves fronteres són inestables i han estat objecte de mossegades de l’Est i de l’Oest, segons qui guanyés les guerres. La seva seguretat nacional és vulnerable, com la de la resta d’Europa. Trump repeteix falsament que la guerra la va començar Ucraïna. Propicia la pau i el final de les morts i, alhora, es prepara per guanyar diners amb empreses de familiars i amics. És la pau dels negocis.
I Vladímir Putin? Vol recompondre l’imperi perdut i desmembrat el 1991. La seva estratègia s’inspira en els Romànov i en el vell PCUS de Lenin i Stalin. El somni de la Unió Soviètica no se’l treu del cap. Trump és, ara per ara, un còmplice involuntari dels designis de l’orgull nacional ferit d’un Putin que pretén esborrar les democràcies d’Europa.
