Mariano Rajoy ha escrit un llibre titulat El arte de gobernar, que resulta un concepte que va desenvolupar Michel Foucault, un dels grans pensadors del segle XX. Curiosament, per a l’intel·lectual francès, el poder no es té, s’exerceix; per al polític popular, governar és sovint precisament no decidir, que resulta una manera de fer-ho. Puc imaginar-me com hauria estat un diàleg entre Rajoy i Foucault, si aquest últim encara fos entre els vius. Amb tota seguretat, serien dues maneres oposades d’entendre el poder. Esclar que un és registrador de la propietat i l’altre era filòsof, i ja se sap que els primers donen fe i els altres en tenen, uns es mouen en el món de les propietats i els segons, en l’univers de les idees.
L’editor (i expolític) Manuel Pimentel va avisar a la presentació que l’obra literària de Rajoy és un llibre de saviesa i no de coneixement. Podríem dir que és un volum d’intel·ligència pràctica i no abstracta (la frase és de Benigno Pendás, president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, que en va comentar el contingut). Això segurament és el millor resum no només del llibre sinó també de la concepció que l’expresident del govern té de la política. I és probable que, si no hagués hagut d’afrontar el procés com a desafiament, amb els anys li haurien fet una estàtua com a personatge fiable. Però no actuar davant dels grans reptes (o deixar que d’altres ho facin per tu) constitueix un error que passa factura. Llavors, no és mai una bona solució esperar que les coses s’arreglin soles. O que les resolguin oficiants en les tenebres.
Rajoy diu al seu últim llibre que no decidir és una manera de prendre decisions
Tres conceptes presents a El arte de gobernar expliquen la visió que Rajoy té del poder i m’atreviria a dir que de la vida: “En política, de vegades s’ha d’escollir el menys dolent”, “vigileu abans de parlar més del compte” i “enfadar-te et portarà a cometre errors”. Que podrien resumir-se en una altra de les seves sentències: “Abans de decidir, pensa bé les coses”.
Lee tambiénEntre la ironia i el sarcasme
L’únic problema és que si les penses massa, la realitat et supera. Aquest és el gran problema de l’art de no governar, que podria ser el títol de la segona part del llibre.