El que pugui fumar que fumi
No havia vist mai tanta gent fumant com si els anés la vida a cada pipada. Aquelles rotllanes de nicotina, fum, núvols de vàper de colors i xerrades buides, que els empresaris han arribat a valorar de restar dels salaris (no és tan mala idea) o dels períodes vacacionals, ens han convertit a tots en experts tabaquers.
En el que sembla un remake d’aquells temps d’institut en què als qui no fumàvem ens animaven a cor a intervenir en aquest exercici de glopades absurdes i suposadament letals (malgrat aquests casos de nicòtics perennes que, gairebé centenaris, presumeixen de no haver-ho deixat mai), les cantonades, portals i parades de bus s’han convertit en la millor publicitat que el sector del fumar mata no hauria pogut maquinar mai.
Ara sé que prefereixo el tabac ros al negre i que el detesto cargolat, mentolat o mastegat
Sense haver sostingut un cigarret en la vida qualsevol pot ser un perfecte entès. Ara sé, per exemple, que la maria em mareja. Que prefereixo el tabac ros al negre... Encara que són pocs i més rudes els que segueixen amb el segon. Que detesto els mentolats i que no podria mai amb el tabac cargolat i menys ficat sota el llavi superior, no només per no haver de cargolar-lo o mastegar-lo, sinó per l’empremta horrible en l’ alè del seu gust sense filtres. També sé que ja no hi ha espais lliures de fum. I que no, que no puc deixar-ho.
Sí, jo també soc una fumadora social malgrat que no sé si sabria encendre un cigarret. I el pitjor, també ho són els meus fills des de pàrvuls, que no saben amagar la sorpresa quan veuen una mare fumant (no soc jo, esclar) o, el que és pitjor, tota una senyora àvia (que tampoc no és la meva mare). També deuen al·lucinar i per força els autèntics amos de la ciutat, parlo, esclar, dels turistes.
Me’ls imagino quan tornen al seu país i expliquen que els d’aquí tirem les burilles als peus dels transeünts. I des del balcó: no cal ni apagar-les, ja moren soles en el camí de caiguda. I que els deixem anar les glopades a la cara. Per què no? És més cert que la teoria (ara sé que falsa, almenys a les cosmopolites Shanghai i Hong Kong) que els xinesos escupen tota l’estona per fer fora a cop de gargall els dimonis, o virus, digueu-ne com vulgueu, que porten dins.
Aquí sí que fumem tots i tota l’estona. Fumadors empedreïts i els mai iniciats som això, uns pobres viciats.
