Ábalos i Koldo, Amedo i Domínguez
CONFUSIÓ VITAL
Ábalos i Koldo, poden convertir-se en els Amedo i Domínguez del segle XXI? Per als més joves, Amedo i Domínguez van ser dos policies espanyols que van participar del terrorisme d’Estat (GAL) als anys vuitanta, emparats per membres del Ministeri de l’Interior del govern presidit per Felipe González. Durant anys van guardar silenci, fins que el PSOE de González li va guanyar a Aznar, contra tot pronòstic, les eleccions del 1993.
Un any després, a finals del 1994, el diari més antifelipista, El Mundo, en què el director als vuitanta va escriure no de manera gaire crítica dels GAL, va començar a publicar per fascicles les memòries d’Amedo i Domínguez, revelant el que era un secret a crits: que membres del govern de Felipe González eren darrere d’actes terroristes contra ETA. Aquell sí que va ser l’impuls definitiu perquè el PP guanyés les seves primeres eleccions el 1996, per tan sols 300.000 vots, i empassant-se el seu “Pujol, enano, habla castellano”. Una victòria per la mínima els va obligar a pactar amb l’expresident per aconseguir la investidura.
En aquell moment el periodista –no s’ha de confondre amb notari– que estava darrere de l’estratègia comunicativa d’Aznar era Miguel Ángel Rodríguez, avui cap de gabinet d’Ayuso. I a El Mundo eren companys Pedro J. Ramírez (avui director d’El Español ) i Eduardo Inda (avui director d’OkDiario ).
Trenta anys després d’aquella victòria contra pronòstic del PSOE, el juliol del 2023, el PP no va aconseguir els resultats esperats, i es va quedar sense governar, malgrat que els socialistes havien concedit indults a líders separatistes del procés . Pedro Sánchez va aconseguir la investidura amb el suport de l’esquerra, i de partits independentistes com Esquerra, Junts i Bildu. Un govern molt difícil de pair pel Madrid polític, mediàtic i judicial.
Trenta anys després els protagonistes de la liquidació del felipisme avui adoren Felipe González. Trenta anys després aquells mateixos protagonistes són els ariets que poden posar fi al sanchisme.
Els protagonistes de la liquidació del felipisme són els ariets que poden posar fi al sanchisme
Miguel Ángel Rodríguez, periodista no notari, ha confessat ser el filtrador de la informació falsa publicada en exclusiva per El Mundo i que ha acabat amb la inhabilitació del fiscal general. El Español, el diari que dirigeix l’exdirector d’El Mundo Pedro J. Ramírez, ha publicat en exclusiva la celebració d’una reunió secreta de Pedro Sánchez amb Arnaldo Otegi. Tots dos ho han desmentit. Veurem en què queda. I tant El Mundo com OkDiario, dirigit per l’experiodista d’El Mundo Eduardo Inda, publiquen en exclusiva i per fascicles les confessions d’Ábalos i Koldo abans d’entrar a la presó.
La frase és de Mark Twain, però jo la conec per Enric Juliana: la història no es repeteix, però sovint rima. Ábalos i Koldo. Amedo i Domínguez. Les pomes podrides del PSOE canvien de nom i de delicte. Però els que salven Espanya de governs insuportables per al Madrid mediàtic, polític i judicial, continuen sent, en part, els mateixos. Té mèrit que trenta anys després segueixin en plena forma.
El pecat mortal del sanchisme havia estat amnistiar el gran enemic de la pàtria, Carles Puigdemont. De moment, els jutges ho han impedit. Ahir Feijóo demanava als empresaris catalans que l’ajudessin a aconseguir els vots de Puigdemont per poder enderrocar Sánchez. Miguel Ángel Rodríguez, el Nostradamus dels p'alante, va publicar dijous que el pròxim a caure serà Sánchez. Amb González també ho van intentar. No ho van aconseguir. Va acabar condemnat a deu anys de presó Barrionuevo, el seu ministre de l’Interior. Sent ja president, Aznar el va indultar després de tres mesos a la presó. Feu les vostres rimes.