Isabel Díaz Ayuso i el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, solen dir que Espanya està a punt de convertir-se en una dictadura, si és que no ho és ja. I, siguem sincers, tot el que ha passat aquesta setmana ho corrobora. Perquè, si no vivim en una dictadura, se li assembla molt. Per això, amb molt bon criteri, ahir Ayuso va escriure en anglès a les seves xarxes socials, perquè el món sencer sàpiga la situació límit que viu Espanya.
En només una setmana, hem vist com l’UCO de la Guàrdia Civil ha publicat més dades sobre el fil dels diners amb els qual presumptament l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, i altres membres de la seva família, s’han pogut enriquir amb comissions. Una cosa molt habitual en les dictadures: que una policia estatal actuï contra una persona que va ser mà dreta de l’actual president d’aquella dictadura, Pedro Sánchez.
Al cap de dos dies el Suprem, en una de les resolucions més ràpides que se li recorden a aquest alt tribunal, ha condemnat Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, a ser inhabilitat dos anys. García Ortiz, segons el poc que sabem, va revelar secrets del ciutadà i alhora nòvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Alberto González Amador, a qui haurà d’abonar 10.000 euros i pagar les costes dels seus advocats.
Jo li encarregaria la sentència a ChatGPT com si la redactés Díaz Ayuso, i prou
En sabem poc perquè la sentència no està redactada. El tribunal primer ha informat de la resolució, en aquest cas declarar culpable el fiscal general de l’Estat, i després redactarà la sentència. És com donar la nota de l’examen sense demostrar com el professor ha arribat a aquella nota. Això sí, no podem dir que el veredicte no hagi estat just, perquè és just el que necessitaven per treure’s del mig el fiscal general: inhabilitació de dos anys i uns calerons. Per a què més, si l’únic que volien era treure’l de circulació en aquesta dictadura que dura massa.
Han hagut de canviar la jutgessa que havia de redactar la sentència, perquè és un dels dos membres del jurat que no s’ha afegit a la condemna del fiscal. De set jutges, cinc han votat a favor de la condemna. Dos no. Per tant ara serà un altre jutge, que hagi votat que sí, a qui li tocarà redactar-la. Jo crec que no l’ha publicat encara per mandra. Perquè li fa cosa escriure-la. Deu pensar: “A sobre ara volen saber-ne els motius, quins pesats, si el que volíem ja ho tenim”. Jo la sentència l’encarregaria a Chat GPT, donant-li les següents indicacions: Chat GPT, escriu-me la sentència del cas del fiscal com si la redactés Díaz Ayuso. I prou.
Ah, se m’oblidava: tant la dona com el germà d’aquell dictador acabaran al banc dels acusats per presumptes casos de corrupció després de ser investigats per forces policials i jutges que pertanyen a aquell mateix Estat dictatorial.
Lee tambiénPresumpte innocent
En les democràcies s’està posant en dubte la separació de poders. En les dictadures, com veuen, no. En les dictadures, la separació de poders és absoluta. Per això no podem estranyar-nos que tants joves i no tan joves prefereixin, 50 anys després de la mort del Generalíssim Francisco Franco, una dictadura. Sobretot quan escolten omplint-se la boca de democràcia i llibertat aquella gent que no va moure ni un dit ni per la democràcia ni per la llibertat. El meu temor és que d’aquí cinquanta anys comencem a sentir coses de l’estil “amb el sanchisme es vivia millor”. Els típics nostàlgics. Espero que Sánchez no faci com altres i ho deixi tot lligat i ben lligat. I em fa feredat pensar que convoqui eleccions, i que pugui tornar a formar govern. Això seria el final d’Espanya.