Amb la vènia de Cerdán, Ábalos i d’altres, la família Pujol ha dominat aquesta setmana la crònica de tribunals, després de l’obertura a l’ Audiència Nacional del seu judici per presumptes delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals...
Jordi Pujol amb el seu fill Oriol
Si alguna cosa abunda a Espanya és la corrupció política, gentilesa de partits que diuen que són diferents però que trepitgen el mateix bassal i després es tiren pel cap les respectives malifetes –com coixos que es retraguessin la coixesa–, en lloc de posar-se d’acord per tal d’erradicar-la.
Dit això, el cas dels Pujol és singular. Perquè, en els 23 anys a la Generalitat, l’expresident va exercir de pare de la pàtria. Perquè la causa ha prosperat amb l’ajuda d’una policia patriòtica que va desacreditar l’Estat al voler desacreditar els independentistes. I perquè no afecta només, com tantes d’altres, polítics, partits i les seves constructores favorites, sinó una família de la qual s’esperava una transmissió de valors exemplar.
No hi haurà per a Pujol condemna pitjor que la pèrdua de l’halo que va voler per a la posteritat
Abans de la sentència, aquest judici ja és catastròfic per als Pujol, investigats del primer a l’últim i amb peticions fiscals d’entre 8 i 29 anys de presó. Pujol serà reivindicat pels seus seguidors com a artífex de la Catalunya actual. Però un final tan patètic tacarà la seva memòria i no ens diu res de bo del país.
D’aquest inici del judici ressaltaria dues decisions de calibre dispar: la del tribunal de no exonerar l’ expresident, malgrat els seus 95 anys i els símptomes de deteriorament cognitiu; i la dels seus fills a l’evitar arribar junts a l’ Audiència, no fos cas que la foto evoqués una vinyeta dels germans Dalton i il·lustrés en mitjans desafectes la seva presumpta associació il·lícita.
Lee tambiénEls diputats antipàtics
Les lliçons del cas ja són unes quantes. Primera: 23 anys en el poder faciliten el desenvolupament d’un entorn corrupte i protegit. Segona: la instrucció judicial hauria de ser molt més diligent, i excloure elements prefabricats que potser viciïn el procés. Tercera: si es provessin els delictes, la justícia no podria sinó obrar en conseqüència. Fins i tot sabent que el patriarca Pujol, per més anys que visqui, no patiria a la presó pitjor condemna que la ja imposada per la pèrdua de l’halo de gran benefactor que va voler per a la posteritat.