A gairebé tots els poemes d’Enas Sultan hi ha la paraula casa. Nascuda a Gaza, Palestina, va arribar fa tres anys a Noruega amb una beca d’escriptura i la necessitat urgent de dir alguna cosa a través de la poesia. Collage per passar el diumenge ha obtingut el premi Roissy-en-Brie del PEN Català per a persones refugiades, i es va atorgar ahir a la Finestres durant la presentació del llibre.
Després de l'atac israelí al centre de la franja de Gaza dissabte de la setmana passada
L’ha publicat Jande, una cooperativa editorial en català que va néixer entre Barcelona, Vic i Mataró per posar en el centre literari veus racialitzades i migrants. Les seves editores són Aissata M’ballo Diao i Diana Rahmouni Audenis. La paraula jande pertany a la llengua dels fulanis, ètnia present a diversos països del sud del Sahel, a l’Àfrica occidental. I es pot traduir com a lectura i ensenyament, reflecteix part de la identitat del segell: mostrar que altres realitats no són tan lluny com sembla.
La poeta palestina Enas Sultan parla sobre refugis: un sostre, les persones, la llengua...
El llibre d’Enas Sultan parla de refugis, ja siguin un sostre, les persones que ens envolten, ja sigui la llengua, el llenguatge, o el cos que habitam i amb què habitam, o una memòria construïda no com a monument, sinó com a collage. Ella aprèn a dir en noruec cara, casa, mare, i apunta que amb aquestes paraules n’hi ha prou per escriure poesia. “Escolta..., una casa s’ha d’adequar a la història de qui l’habita”, diu l’home que va vendre la que tenien perquè era molt més gran que la seva història, en un dels poemes. I en un altre, ella: “Vaig néixer a Gaza i, al principi, vaig pensar que era una broma”. I també: “Home is where it hurts”.
L’univers rau en la intimitat d’una habitació, aixopluc i espai de llibertat des del qual reconstruir allò devastat i reconstruir-se. A Faci-la abans que me’n recordi, demana una foto i, a més: “Per favor, digui alguna cosa que em faci creure que tinc una casa”. A la web de Finestres, Enas Sultan explica que aquest premi
–anunciat el 15 de novembre, dia internacional de l’Escriptor Perseguit– va arribar en un moment crític, difícil i dolorós, en ple atac a la seva família, el seu poble, la seva ciutat. Gaza ha esdevingut significant i significat de tot el que ha passat i de tot el que continua passant, explica. I afegeix que mentre els poemes arriben al món, cap guerra no pot tocar-los: “Cap guerra pot declarar-se mai contra la poesia”.
