La Civilització de la Vall de l'Indo va ser una de les primeres cultures urbanes i no tenia res a envejar a les seves contemporànies de l'Antic Egipte o Mesopotàmia. Es va estendre fa entre 5.000 i 3.500 anys al llarg de més d'un milió de quilòmetres quadrats a la frontera entre el Pakistan i l'Índia. Fins que va caure en desgràcia.
Investigadors de l'Institut Indi de Tecnologia de Gandhinagar han analitzat els factors que van provocar la caiguda d'aquest poble i la seva conclusió és que una sèrie d'importants i successives sequeres, cada una amb una durada superior a 85 anys, van ser la causa d'aquest declivi.
El seu apogeu, fa entre 4.500 i 3.900 anys
En el seu apogeu, fa entre 4.500 i 3.900 anys, aquesta cultura es va caracteritzar per construir avançades ciutats com Harappa i Mohenjo Daro, desenvolupar sofisticats sistemes de gestió de l'aigua entorn del riu Indo i els seus afluents o crear una escriptura que encara no s'ha pogut desxifrar. A partir d'aquí, un lent i inexplicable declivi.
Segons expliquen els especialistes indis en un article publicat a la revista Communications Earth & Environment, un augment de les temperatures d'aproximadament 0,5 graus Celsius i una disminució de la precipitació mitjana anual a la regió d'entre el 10 i el 20% va influir en l'elecció dels llocs per ubicar els assentaments d'aquesta civilització.
El riu Indo, al seu pas per la serralada de Karakorum
Fa entre 5.000 i 4.500 anys, les ciutats es concentraven en zones amb més pluviositat. Però a partir de fa 4.500 anys, les urbs es van anar desplaçant cap a les proximitats del riu Indo, probablement a mesura que les sequeres van començar a afectar la disponibilitat d'aigua.
L'equip d'experts va utilitzar tres complexes simulacions per determinar com ha canviat el clima al llarg de milers d'anys i les van combinar amb mesuraments de les condicions climàtiques passades, incloent la geoquímica d'estalactites i estalagmites -que creixen més lentament en èpoques de menor precipitació- a dues coves de l'Índia i el nivell d'aigua de cinc llacs al nord-oest de l'Índia.
Així van identificar fins a quatre sequeres prolongades entre fa 4.450 i 3.400 anys, cada una amb una durada de més de 85 anys i que van afectar entre el 65 i el 91 per cent de la regió de la Civilització de la Vall de l'Indo. L'última, de 113 anys, va ocórrer fa entre 3.531 i 3.418 anys i “coincideix amb la desurbanització generalitzada i l'abandonament cultural de les principals ciutats”, escriuen els autors de l'estudi.
L'equip va incorporar les dades de precipitacions i temperatura en un model hidrològic per determinar com van canviar els rius, rierols i altres masses d'aigua de la regió al llarg del temps. La disminució constant de les pluges apunta factors com el debilitament dels monsons o els canvis en les precipitacions hivernals.
Restes de l'antiga ciutat d'Harappa
“Les successives sequeres van ser probablement un factor clau en la caiguda de la Civilització de la Vall de l'Indo, que no va col·lapsar sobtadament com a resultat d'un esdeveniment climàtic específic. Aquest fet indica que els factors ambientals van poder modelar les societats antigues”, conclouen.


