Per quinzè any consecutiu, les joves espases de la dramatúrgia catalana van combatre en el sempre engrescador Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta. A la final d’aquest dilluns hi van arribar Martí Torras Mayneris i Ivan Campillo, que van presentar els seus textos després de passar les eliminatòries contra dos dramaturgs més cadascun. Torras Mayneris es va imposar en el combat amb La mare postissa.
La sala La Planeta de Girona va ser l’espai on es va instal·lar el ring dramatúrgic, perquè Meri Yanes oficiés adequadament amb el seu humor habitual, després d’haver captivat amb Mercè Pons als Llibràlegs d’aquesta edició de Temporada Alta.
Martí Torras Mayneris guanyael XV Torneig de Dramatúrgia amb ‘La mare postissa’
Tot just començar, se’n va anar l’electricitat, o no. L’apagada escènica va obligar el públic a encendre la llanterna dels mòbils per il·luminar la presentació dels combatents. La moneda a l’aire va decidir que Martí Torras Mayneris, que acabaria sent el guanyador de la vetllada, ataqués primer amb La mare postissa, que van defensar amb la professionalitat característica Mercè Aránega i Bruna Cusí.
L’obra de Torras Mayneris explica la història d’uns pares que estan seguint un procés d’adopció, però el futur pare descobreix que no és fill biològic del matrimoni que l’ha criat. La tristor que l’envaeix fa que la seva dona, que interpreta Bruna Cusí, i el seu germà, que sí que és fill biològic d’aquell matrimoni, lloguin una actriu perquè es faci passar per la seva mare.
Martí Torras Mayneris, proclamat guanyador delXV Torneig de Dramatúrgia
La dona, que interpreta Mercè Aránega, es fica tant en el paper de la mare biològica a qui van arrabassar el fill quan va néixer, que no hi ha res que funcioni com hauria de ser, però al capdavall també acaba funcionant, que ja és molt. El desig de la maternitat, la necessitat de conèixer els orígens biològics i, al capdavall, la família que triem conformen aquesta peça plena d’humor que ha aconseguit guanyar el torneig... I un àpat al Celler de Can Roca.
L’obra d’Ivan Campillo, Qui vol ser princesa?, explica la història de dues amigues professores que funcionen com una parella còmica, on el personatge que interpreta Júlia Bonjoch desenvolupa el rol seriós, responsable i reflexiu, mentre la mestra que fa Clara de Ramon és l’esbojarrada que fuig del compromís, però que no deixa de ser el complement necessari perquè la parella d’amigues funcioni.
Lee también
Campillo ironitza sobre els nous mètodes pedagògics, com la prohibició de no corregir amb vermell per no traumatitzar la canalla, de manera que quan les professores munten el conte de la Blancaneu en teatre, els nans es converteixen en princeses, fins a set, i també hi ha un motorista i un drac. Com que el drac quan es mor es converteix en princesa, al conte acaben havent-n’hi vuit. Les circumstàncies de la vida i una futura maternitat fan que totes dues amigues s’hagin de fer costat fins a adonar-se que tampoc és tan dolent ser princesa, tot i que les princeses del segle XXI són dones fortes, que han de tirar endavant soles peti qui peti. La condició de ser mare i de ser fill, doncs, travessa les dues obres que han arribat a la final.
Al matí, també es va celebrar el combat a quatre bandes dels centres educatius. Amb el text PsicoLocoToc, l’Escola Pia de Salt va ser la guanyadora del VII Torneig de Dramatúrgia per a Instituts, impulsat per la Fundació La Ciutat Invisible amb Tramoia Cultura. La sala La Planeta, amb 140 estudiants dels instituts de Girona i Salt, també va ser l’escenari on es va celebrar aquest últim combat.
PsicoLocoToc explica les divertides sessions de la consulta d’un psicòleg especialitzat en trastorns obsessius que necessita gravar vídeos de TikTok per calmar la seva pròpia ansietat. Els altres centres participants eren FEDAC Sant Narcís, amb Bon viatge; l’INS Jaume Vicens Vives, amb Interconnectats; i l’INS Salvador Espriu amb El cor que trenca fronteres. És la llavor dels dramaturgs que nodriran ben aviat l’escena catalana.
