La plataforma 3Cat celebra el seu segon aniversari consolidada com una peça clau en la transformació del consum audiovisual en català i en la recuperació del públic jove que havia abandonat la televisió lineal. En una trobada amb mitjans, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, ha recordat que el projecte va néixer amb l’objectiu de “frenar i revertir la pèrdua significativa de públic menor de 45 anys de la televisió lineal”, un propòsit que considera assolit: “el 43% dels usuaris de 3Cat tenen menys de 45 anys, pràcticament un de cada dos”. Una dada que contrasta amb els hàbits del consum lineal, on “7 de cada 10 espectadors de TV3 tenen més de 55 anys”.
En només dos anys, la plataforma ha aconseguit posicionar-se com “el principal entorn de consum digital de continguts audiovisuals en llengua catalana”, amb més d’1,5 milions d’usuaris registrats i un milió de dispositius únics setmanals. El catàleg supera les 357.000 hores de contingut en català i acumula prop de 500 milions de reproduccions. Segons dades de Kantar Media, 3Cat és ja la tercera plataforma més consumida pels catalans -amb un 28,9% de quota- només per darrere de Netflix i Prime Video. Romà ha celebrat que la plataforma hagi sabut trobar “un lloc rellevant en un ecosistema on la presència de la llengua catalana és molt minoritària”.
La fractura generacional entre el consum lineal i el digital continua sent un dels elements més reveladors del canvi d’hàbits. Maties Ramos, cap de l’Àrea d'Innovació i Coneixement de 3Cat, ha recordat que un “75% dels usuaris del contingut lineal és major de 55 anys”, mentre que “un 66% dels usuaris del contingut de la plataforma és menor de 55”. Per això, ha subratllat que la irrupció de 3Cat responia a una necessitat estructural: el consum televisiu lineal ha caigut un “37% de mitjana” en l’última dècada, una davallada especialment acusada entre els joves.
Lee también'Sense filTRES': la sèrie que revela com els adolescents viuen entre xarxes i realitat
Davant l’evidència que el consum de televisió lineal s’havia desplomat en els últims deu anys, amb una caiguda pronunciada entre el públic jove, però també un descens en els més grans, 3Cat tenia com a objectiu tornar a enganxar aquest públic, combinant la televisió clàssica amb les plataformes digitals. Aquesta aposta per l’streaming s’ha traduït en un increment notable del consum de continguts digitals. Ramos ha apuntat que la plataforma preveu “arribar a les 100 milions d’hores consumides” a principis del 2026, una xifra que exemplifica l’escala del creixement.
L’impacte de 3Cat també s’explica a través dels títols que impulsen aquesta tendència. Entre els continguts més vistos hi destaquen ‘Plats bruts’, amb 6,38 milions de reproduccions; les tres temporades de ‘La travessa’ (5,40 milions); ‘Merlí’ (3,62); ‘Jo mai mai’ (3,51), i ‘La casa nostra’, que ja supera 1,52 milions des de l’estrena del 22 d’octubre. També formats com ‘Bola de Drac’ (18 milions) o ‘Vinagreta’ (1,34 milions) confirmen que la plataforma ha sabut connectar amb perfils d’edat molt diversos.
Un altre dels aspectes destacats és l’efecte d’audiències complementàries entre lineal i plataforma. ‘Crims’ ha acumulat a televisió 1,56 milions d’espectadors —amb un 57% de públic major de 55 anys—, mentre que a 3Cat registra 5,36 milions de reproduccions i un 54% d’usuaris menors de 45. En el cas de ‘Joc de cartes’, la televisió concentra 1,78 milions d’espectadors (56% majors de 55), mentre que la plataforma suma 4,23 milions de reproduccions, amb un 67% d’usuaris menors de 55. Per Ramos, són exemples clars de com la plataforma permet “arribar a públics que potser no haurien accedit a aquests continguts en un entorn estrictament lineal”.
Rosa Romà, Matíes Ramos i Cristian Trepat, aquest matí
Cristian Trepat, director de l’Àrea de Continguts, Programació i Cultura, ha reivindicat la “gran oportunitat” que ha suposat la plataforma per adaptar-se als nous hàbits de consum. Segons explica, 3Cat permet treballar “amb durades molt més flexibles, amb cadenes de consum pensades per fer maratons, amb contingut diferenciat i amb un punt més de risc”. Aquesta llibertat creativa ha propiciat l’aparició de formats híbrids, sèries digitals i projectes orientats específicament al públic jove.
Una altra de les palanques de creixement és la incorporació de creadors amb gran presència en xarxes socials. Trepat ha defensat que “aquests creadors que incorporem tenen milions de seguidors i són, per tant, una via d’accés a nous públics”. A noms com Laura Escanes i Miki Núñez, que ja formen part de la plataforma, s’hi sumaran pròximament Dulceida i Gerard Romero, en una aposta decidida per crear un univers propi de creadors en català.
