Com els tennistes amb gran capacitat de reacció, Pedro Sánchez es va adonar que Alberto Núñez Feijóo va picar dura la bola amb la dreta al Foment del Treball, així que va decidir pujar a la xarxa per defensar el punt. Per això, ahir el president va ser entrevistat, primer per Jordi Basté a El món a RAC1 i després per Gemma Nierga a Cafè d’idees, en contra del que li aconsellaven els assessors, per intentar recuperar la seva posició a la pista. O el que és el mateix, recompondre la relació amb Junts.
No només va anunciar mesures al Consell de Ministres per incrementar el límit de despesa dels ajuntaments i diputacions, com li demanaven els postconvergents, sinó que va reconèixer que estava incomplint acords pactats amb ells, va reconèixer l’existència d’un conflicte polític i es va mostrar disposat a corregir renúncies.
Pedro Sánchez s’implica a recuperar Junts per evitar que aparegui el ‘game over’
Pujar a la xarxa té riscos, ja que el passing shot és el cop per superar l’adversari en aquests casos. Tot i així, John McEnroe va acabar guanyant Björn Borg amb aquesta estratègia a la final de Wimbledon del 1981, que alguns consideren el millor partit de la història. Què està en joc en la política espanyola? Sobretot, el Grand Slam de la legislatura. El suport de Junts és el trofeu que aspiren a emportar-se Feijóo i Sánchez, però sense èxit de moment. El president va arriscar intentant defensar la seva posició, malgrat que Carles Puigdemont va deixar molt clar que considerava que el Govern central havia incomplert els acords firmats al seu dia amb els socialistes, per la qual cosa no podien comptar més amb ells. Segurament, és més a prop la pilota de partit, el match point, però Sánchez encara aspira a guanyar el punt i a seguir endavant al set.
Lee tambiénEl periodisme declaratiu
El president no ho té fàcil, perquè la seva manta és curta i, tapant amb ella Junts, queda a l’aire ERC, que és un soci més lleial que els postconvergents. El tetris de Sánchez és estressant com pocs i amenaça el game over. Coincideixo amb Daniel Vázquez quan al seu últim llibre, Los felices ochenta (Folch & Folch), diu que admira les persones que són capaces de sobreviure’s a si mateixes. I que, com els gats, tenen set vides. La qüestió és saber quantes n’ha gastat ja el president en set anys.