Barcelona constata per enèsima vegada que prefereix vendre’s com a producte a qui està de visita que tenir cura dels residents, del talent propi i la cultura. Ho fa en mal lloc i mal moment, amb una ensopegada que la durà a travelar un cop rere un altre fins a la patacada final. El lloc és la Fira del Llibre de Guadalajara, on Barcelona és la convidada d’honor i hi ha una bona representació d’autors que l’han descrit amb solvència i coneixement. El moment, quan s’acaba de publicar que la població que parla habitualment català a l’àrea metropolitana no arriba al 25%. L’ocurrència de l’Ajuntament: una beca residencial de tres mesos per a autors llatinoamericans que escriguin sobre la ciutat, anomenada Narrar Barcelona i dotada amb 80.000 euros; suma que aniria molt bé als escriptors barcelonins per poder continuar vivint a la ciutat.
En diuen beca quan haurien de dir-ne remuneració en concepte de promoció de Barcelona –que no necessita més publicitat–, amb un llibre en castellà –llengua que no necessita ajuda– escrit per un autor que no té cap motiu de fer-ho si no és perquè li pagaran per passar-hi unes vacances amb diners públics. També hi ha beques per a residents, sí, per exemple la Montserrat Roig, dotada amb 6.000 euros. O sigui que el missatge és: la literatura pròpia es valora tant com per anar a la FIL, però un cop allà el Consistori anuncia que el premi gros se l’endú el visitant, a qui valora tretze vegades més. És com si, en comptes de subvencionar una investigació en profunditat, es becàs qui fa una volteta pel laboratori. No sé si els qui passin tres mesos a Barcelona la veuran amb més lucidesa, en tot cas segur que la veuran amb bons ulls, amb una ajuda així.
El Consistori anuncia que el premi gros se l’endú el visitant
I què passa amb els autors llatinoamericans que viuen o han viscut aquí? Poden sol·licitar la beca? I els barcelonins que s’han instal·lat allà? Si la idea és crear llaços, la subvenció hauria de ser per a obres que tractin l’intercanvi cultural, escrites en qualsevol de les llengües amenaçades: un de cada cinc pobles indígenes a l’Amèrica Llatina i el Carib ha perdut el seu idioma nadiu, i més d’un terç de les llengües originàries restants està en perill d’extinció.
Lee tambiénCap guerra contra la poesia
En fi. Crec que l’Ajuntament no hauria de perdre l’oportunitat de donar beques de fotografia als turistes perquè retratin Barcelona.