Europa s’està quedant cada cop més enrere en la cursa global per liderar les tecnologies del futur. L’OCDE ( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) alertava, al seu informe de previsions econòmiques d’ahir dimarts, que s’està accentuant la divergència entre el Vell Continent i la resta del món.
Entre el gener del 2024 i l’agost del 2025, l’increment en la producció d’ordinadors i productes electrònics, sota l’efecte de la intel·ligència artificial (IA), s’ha disparat a escala planetària.
Tot i això, Europa ha quedat molt endarrerida. Mentre que a la Xina, els Estats Units i la resta d’ Àsia les taxes de creixement d’inversions en el complex industrial tecnològic i digital són de l’ordre del 20%, a Europa amb prou feines s’arriba al 7%. Tres vegades menys. Més dades: les despeses privades en equipament de tecnologia de la informació als EUA són vint vegades superiors a les del Regne Unit i creixen cinc vegades més que les d’Irlanda. Pel que fa a centres de dades, el país nord-americà té el 43% de la capacitat global instal·lada, mentre que la Xina està en el 25%, i Europa, en el 16%.
Dilluns passat, l’expresident del BCE Mario Draghi va tornar a insistir en una conferència en la necessitat de posar en marxa “una revolució tecnològica europea” per sortir de l’estancament, amb una necessitat de finançament que s’acostaria als 1,3 bilions d’euros.
L’OCDE emfatitza el paper estratègic que està tenint la IA no només en termes de competitivitat, sinó per justificar per què la temuda catàstrofe que s’havia de produir en l’economia mundial a causa de la guerra aranzelària de Donald Trump de moment no s’ha produït, ja que l’economia global creixerà un 3,2% aquest any i es mantindrà estable en aquests nivells fins al 2027.
Sense la IA, Washington hauria registrat un creixement negatiu en la primera meitat de l’any
La primavera passada es preveia un escenari d’hivern econòmic. La bateria d’aranzels anunciada per la Casa Blanca a l’abril desencadenaria un repunt de la inflació, una contracció del comerç, un alentiment econòmic. Però ha arribat la tardor i aquest escenari dramàtic no ha tingut pas lloc.
L’OCDE ara dibuixa un altre panorama més benigne. Alguns dirien gairebé primaveral. “L’economia global ha mostrat resiliència aquest any, malgrat les preocupacions sobre una desacceleració més acusada després de l’augment de les barreres comercials i una incertesa significativa”, va afirmar el secretari general, Mathias Cormann.
En aquest sentit, és sorprenent el canvi de posició que aquesta institució ha tingut respecte als Estats Units. Al juny, l’OCDE va advertir que el creixement dels Estats Units es desacceleraria fins a l’1,6% aquest any, però el va elevar a l’1,8% al setembre i ara preveu un 2%. No s’ha d’oblidar que l’aranzel mitjà aplicat per Washington a les importacions ha passat del 2% del gener al 14,9% del novembre. El més alt des de la Gran Depressió.
L’explicació és que l’auge de la inversió en IA i la construcció de centres de dades, especialment als EUA, està compensant l’efecte negatiu dels aranzels. La institució estima que, sense les inversions puixants en tecnologia, l’economia nord-americana s’hauria contret un 0,1% en la primera meitat de l’any, ja que el creixement del consum de les llars es va moderar i les compres del Govern van disminuir.
Aquesta fortalesa econòmica també representa un punt de debilitat, perquè l’OCDE reconeix que les expectatives elevades d’aquestes companyies tecnològiques, així com les altes valoracions, podrien protagonitzar una forta correcció borsària. En tot cas, la IA, en la mesura que augmenta la productivitat, té un efecte deflacionari.
La despesa en indústria digital puja prop d’un 20% als EUA, la Xina i Àsia; Europa està estancada en el 7%
Trump, per tant, pot somriure: aquest factor, juntament amb l’acumulació d’inventaris i l’absorció en els marges de les empreses, ha alentit el possible impacte dels drets de duanes dels Estats Units en el ressorgiment de la inflació. De fet, l’OCDE assegura que a mitjà termini les economies veuran convergir les taxes de creixement de preus en línia amb els objectius dels bancs centrals, al voltant del 2%. Als EUA el pic es registrarà l’any que ve, per després baixar.
Pel que fa a Espanya, l’organització es va desfer en elogis sobre el model econòmic espanyol, malgrat que el Govern central no té pressupostos. Va destacar, tot i això, que part dels bons resultats són imputables a l’augment de la població i que és necessari aprofitar la conjuntura per posar en marxa mesures de consolidació fiscal. Com a novetat, el director d’estudis de l’OCDE, Luiz de Mello, va subratllar com “des de la pandèmia, si observem les xifres generals dels nivells de productivitat afegida en l’economia espanyola, aquesta ha estat bastant robusta”.
