Té interès la biografia de Zbigniew Brzezinski, el polonès que va arribar a dirigir la seguretat nacional en la presidència Carter i que se situa entre els ideòlegs més lúcids de la guerra freda, amb el permís de Henry Kissinger. L’un va servir els demòcrates i l’altre es va arrambar més als republicans. Els dos eren immigrants de l’Europa central i tenien projectes dispars per combatre el comunisme del Kremlin.
L’espionatge, les mentides i les misèries habituals de la política estaven embolicades en les formes de la diplomàcia, les reunions a les cimeres entre adversaris i les clàusules secretes d’acords que solien convertir-se en paper mullat.
Es feia comèdia i es mentia, però el gran públic amb prou feines ho notava. En els nostres temps accelerats en què els gestos viatgen més ràpid que les idees, la presència física dels líders, els seus gestos i les seves ocurrències són l’argument. És impossible comparar les maneres de Donald Trump i Pedro Sánchez. Representen dos governs que avui dia avancen en direccions oposades.
Els gestos pesen més que els fets i la mentida s’esborra amb desmentiments rotunds
Trump sembla sortir de l’Oest caricaturitzat per Hollywood. Irromp als escenaris com un vell actor que arriba a un poblat de Colorado i que dispara a tort i a dret amb bales de fogueig. Exagera, improvisa, fa ostentació de la seva ignorància i parla de força i de diners. Menysprea el periodisme crític. Els seus gestos i la seva retòrica són el missatge. S’exhibeix amb el puny tancat, amb una gorra vermella de beisbol, una ganyota altiva i un dit que assenyala culpables invisibles. Anuncia guerres immediates o armisticis temporals com el de Gaza o acords improbables en-
tre Rússia i Ucraïna. Va de farol i s’aventura a ballar en públic com un adolescent.
Pedro Sánchez confon la veritat i la mentida, les promeses i les realitats, les idees i els fets. No li importa gaire. Camina a poc a poc amb una serenitat estudiada que es dibuixa en la tensió del seu rostre. És un malabarista que fa equilibris sobre el trapezi amb la seguretat que, si cau, serà recollit per la xarxa del circ que han estès els seus.
Lee tambiénCap a un país amb més terres ermes
Tots dos, Trump i Sánchez, utilitzen el llenguatge corporal com a altaveus silenciosos. Els gestos pesen més que els fets i la mentida se silencia amb negacions rotundes. Tots dos han aixecat murs de confrontació interna als seus països.