En la meva adolescència, no em perdia mai Las historias para no dormir, de Narciso Ibáñez Serrador, lector insaciable de Poe i Lovecraft. Cada capítol televisiu s’introduïa amb una porta que es tancava de cop després de sentir-se un crit colpidor, abans que la pantalla fes fosa en negre. A les nou del matí, Junts va convocar la premsa per replicar al president del Govern central, que vint-i-quatre hores abans havia intentat acostar-se al partit de Carles Puigdemont a la desesperada, reconeixent incompliments i comprometent-se a accelerar l’execució dels acords.
La portaveu, Miriam Nogueras, va utilitzar un to menys aspre que en seu parlamentària i no va fer cap cop de porta, ni tan sols va donar doble volta a la clau per evitar que s’obri. La situació no ha canviat pel festeig de Sánchez, ni perquè l’executiu aprovés en les últimes hores un decret amb cinc compromisos firmats amb Puigdemont sobre ocupació pública, recursos dels ajuntaments, demora de les factures digitals, creació d’un fons per a propietaris d’habitatges llogats i divulgació de balances fiscals.
Miriam Nogueras va tancar la porta al Govern central, però sense doble volta a la clau
Nogueras va insistir que la decisió de bloqueig a les iniciatives del Govern central està presa i que són on eren, va recordar que és el PSOE qui ha dit que es mourà i avisant que no n’hi haurà prou amb complir a mitges. I encara va llançar un missatge que convida a pensar que la porta no està barrada: “Tant de bo que el nostre màxim problema sigui que, d’aquí un mes, hàgim d’explicar què fa Junts perquè resulta que l’Executiu ha complert els acords”.
Lee tambiénEl tetris de Sánchez
Un dels capítols d’Historias para no dormir, titulat La promesa , narrava la por de ser enterrat viu d’un home que pateix catalèpsia, així que demana que, quan es mori, l’inhumin amb només tres dits de terra a sobre per poder sortir si torna a la vida. L’hereu compleix amb el requisit, però posa el taüt tombat, de manera que, com més esgarrapa la terra, més s’enterra. La por que es desvirtuïn els acords habita en Puigdemont, cosa que no va pensar mai el personatge del conte de Poe. El Suprem probablement ho intentarà amb un nou recurs contra l’amnistia, un any i mig després d’haver-se aprovat.