En aquestes dates prenadalenques hi ha un munt de gent que ja s’ha posat les piles per fer lluir arreu de Catalunya una cinquantena de pessebres vivents i una setantena de grups fent funcions d’Els pastorets. A la Llacuna s’havia muntat el pessebre vivent a la plaça Major fins al 2009 i enguany una colla de voluntaris entusiastes s’han proposat de recuperar-lo. Es farà els dies 20, 21 i 27 de desembre a Cal Magí Ferriol, una masia que l’Ajuntament ha recuperat per al poble. El pati i les diverses estances on antigament hi havia el galliner, el coniller, les menjadores, on es premsaven les olives per fer oli i el raïm per fer vi... Acolliran els quinze quadres. L’entorn ja dona molts punts a l’ambientació.
La Marian, una de les organitzadores, va fer una crida: “Falta gent per torrar pa”. Doncs som-hi, vam dir amb la colla, perquè nosaltres fent d’angelets no ens hi vèiem, però per torrar pa i omplir porrons em penso que sí que servirem. I la sorpresa va ser que, malgrat no ser figurants del pessebre, havíem d’anar vestits com la resta de personatges. Com les rentadores, els del forn, els de la fusteria, el ferrer: tots veïns de Betlem.
La Llacuna recupera el pessebre vivent i la Virtudes fa vestits per a tots els veïns de Betlem
Així que diumenge ens vam plantar al garatge de ca la Virtudes. Ens va rebre amb aquella alegria que la caracteritza i ens va dir que cadascú triés la seva túnica. A una banda, la màquina de cosir, que aquests dies ha tret fum: “Això és un tanc, té més anys que Matusalem”. Ha confeccionat una seixantena de peces, entre túniques, vestits d’àngel, samarres per a rabadans i pastoretes, guarniments per als savis d’Orient... A l’altra banda, una barra llarga plena de penjadors amb túniques de tons terrosos. Hi ha roba de totes les mides, per a alts i baixos, grassos i prims. “Jo cosia sense saber qui vindria. Ho he fet tot a ojímetro, sense patrons”, confessa tot rient la Virtudes.
Lee tambiénSortint de la funció al TNC
El garatge es transforma en un emprovador molt animat. Coincidim amb la Marta, que serà la dona del càntir i tria una túnica verdosa. La Virtudes li lliga amb gràcia el mocador al cap. Està preciosa! “Ja cal que t’abriguis a sota, que el teu paper és molt estàtic”, li diu. La Núria, que vendrà entrades, s’emprova la túnica sobre l’anorac per anar sobre segur. Els torradors de pa també ens guarnim amb túniques, mocadors i uns bufs molt calentons, fets amb trossos de jerseis vells.
Ens fixem en una roba molt maca. “Aquesta és per a sant Josep”, salta com una molla la supermodista, però no se li escapa qui la durà. I afegeix: “Només falta el caganer, que encara no el tenim”. Fent com qui sent ploure, sortim del garatge carregats amb la vestimenta.
