Espanya parla, Eurovisió calla
Val més honra sense Eurovisió que Eurovisió sense honra. D’aquí la gesta i el gest de RTVE, que boicotejarà el pròxim certamen com a protesta per la participació d’Israel. No som davant un fet fútil ni una cortina de fum: la història acomplexada d’Espanya no s’explica sense la seva relació sadomasoquista amb el festival d’Eurovisió.
L’anunci és una bomba de rellotgeria que eclipsa el crit de “Visca el Sàhara lliure!” De la vicepresidenta Yolanda Díaz el dia que el seu Govern celebrava una cimera amb el del Marroc i no un sopar d’empresa nadalenc.
Gràcies a Eurovisió, la ciutadania no s’ha pres mai gaire seriosament això d’Espanya sinó més aviat de conya. Esquerres i dretes coincidien a partir-se el pit amb allò de Spain, zero points. Com pitjor, millor... I més divertit. Fins i tot el gran Puigdemont practica aquest tret d’espanyolitat!
El boicot crea interrogants de pes. RTVE no només no hi enviarà cap artista sinó que tampoc no emetrà Eurovisió el 2026. ¿Retransmetrà Telemadrid el festival i s’apuntarà un gol Isabel Díaz Ayuso, patrona de la restauració i ànima de karaoke? Boicotejarà RTVE el festival any rere any mentre Israel existeixi i Palestina no sigui un Estat democràtic?
El boicot de RTVE crea dubtes de pes: retransmetrà Telemadrid el festival?
A falta de jurat popular per votar a Eurovisió, ¿el PP augmentarà la pressió per convocar eleccions? I si no hi ha cançó per defensar ni representant per elegir, què se’n farà del Benidorm Fest, les primàries del festival? Que aquests són capaços d’inventar-se alguna cosa...
Avui, Espanya dona una lliçó moral a Europa i de passada li torna a Eurovisió el cop que durant el franquisme el nostre país fos apallissat any rere any per jurats estrangers, mentre la gent –avui ciutadania– es partia la caixa celebrant els zero points. Una llàstima perquè, tal com està el pati, ja no podrem ni riure’ns de nosaltres mateixos, aquest gran antídot contra el nacionalisme.
N’hi ha que s’alegraran del boicot i elevaran Eurovisió a la categoria de fòrum seriós, geoestratègic i unamunià. Tot és possible, tret que Espanya faci el ridícul a Viena, seu del 2026, com tant ens feia riure als del règim del 78.