El fort encariment de l'habitatge neutralitza la baixada de les hipoteques
Mercat residencial
El temor de quedar-se sense pis accelera la compra i empeny els preus un 12,8% en el tercer trimestre
L'escassetat d'oferta d'habitatge és la principal causa de la pujada de preus, segons el sector i els economistes
La forta pujada del preu de l'habitatge està neutralitzant la millora de les condicions dels crèdits hipotecaris, avisen des del sector immobiliari. La baixada dels tipus iniciada el juny de l'any passat ha jugat un paper determinant en l'augment de les compravendes, que aquest 2025 han assolit rècords des de la bombolla. Ara bé, l'habitatge és ja tan car que dilueix en gran manera l'efecte d'unes hipoteques més barates, amb un interès mitjà inferior al 3%, considera María Matos, directora d'estudis de Fotocasa.
L'increment ha assolit nous registres històrics en el tercer trimestre. Així, el preu dels pisos va créixer un 12,8% entre juliol i setembre, indiquen les últimes dades de l'INE, publicades ahir. De nou, es tracta de l'augment més gran des de la crisi del maó. La pujada ha estat especialment acusada a l'habitatge de segona mà, amb una alça del 13,4% davant el 9,7% de la nova.
D'aquesta manera, el mercat habitacional accelera molt per sobre de l'IPC, subratlla Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Els immobles s'encareixen quatre vegades més que la resta de béns, “el que indica un increment real dels preus, no només nominal”, afegeix.
L'escalada ha portat el metre quadrat per sobre dels 3.400 euros el setembre a la Comunitat de Madrid o a punt dels 4.000 euros a les Balears. A Catalunya, un altre dels mercats tensats, assoleix els 2.315 euros i al País Basc supera els 3.000 euros, segons les últimes dades dels notaris.
Sector immobiliari i economistes assenyalen el desequilibri entre oferta i demanda com la principal causa de l'encariment. Una situació que està perjudicant l'accés. José María Alfaro, president de la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries, adverteix que els preus han arribat a nivells “difícils” d'assumir per a part de la ciutadania, encara que considera que no es produiran grans correccions al mercat. Els propers mesos es preveu una moderació dels costos, però “serà feble”, considera.
Aquesta situació està portant a accelerar les decisions de compra, afirma Gorgues. La por a més encariments i a quedar-se sense pis està produint un “efecte crida”, continua, per la qual cosa molts acaben adquirint habitatge amb un preu “més elevat”.
Malgrat això, al sector rebutgen l'existència d'una bombolla immobiliària com la del 2007. La directora d'estudis de Fotocasa insisteix que les condicions hipotecàries continuen sent “prudents”, encara que el Banc d'Espanya estudia posar límits a la concessió d'hipoteques d'alt risc (préstecs amb una ràtio Préstec/Valor superior al 80%) per protegir l'estabilitat financera i que no es repeteixin crisi com les del 2007.
I és que els espeternecs de la bombolla encara perduren. S'observa, per exemple, en els desnonaments que es produeixen avui dia a Espanya. La majoria de casos correspon amb hipoteques firmades en els anys durs del maó. Així, el 56% de les execucions hipotecàries sobre habitatge del tercer trimestre d'aquest any es van donar sobre préstecs constituïts entre el 2004 i el 2007, segons recull l'INE en una estadística publicada ahir.
En conjunt, el nombre d'execucions hipotecàries sobre habitatges habituals es va situar el 2.066 entre juliol i setembre, recórd per a un tercer trimestre des del 2021 i un 19,3% superior al mateix període del 2024. No obstant això, aquesta xifra és gairebé un 29% inferior a la del trimestre anterior.
Per comunitats autònomes, Andalusia va liderar els desnonaments, amb un total de 661, seguida de Catalunya (568) i Comunitat Valenciana (443).