Sols i estomacats

El taxista em demana tímidament si el puc aconsellar amb un problema. M’explica un d’aquells errors administratius que tant de mal causen als ciutadans d’infanteria. La Seguretat Social l’insta a pagar mil euros­ en un termini de pocs dies com a retorn d’uns ajuts familiars rebuts indegudament. L’error administratiu és que la Seguretat Social considera la seva filla de només 12 anys com una noia adulta en edat de treballar. És injust i injustificat, però em confessa que el gestor li ha aconsellat pagar i després reclamar que li retornin aquests diners, que no té, mentre fa mans i mànigues per veure d’on treu mil euros en pocs dies.

És un cas més. Com el de la vídua que ha estat gairebé dos anys sense la seva pensió, mantinguda pels fills, perquè l’Administració no reconeixia el document del matrimoni amb el seu marit, celebrat a Suïssa, país que va enviar la documentació en només tres dies. O el del ciutadà de 80 anys convocat a un judici com a acusat d’haver enganyat un llogater d’un terreny que ni era seu ni havia visitat mai, però a qui obligaven a presentar-se tant sí com no. La llista és llarguíssima i ens porta a una única conclusió. Quan l’error el cometem els ciutadans, el paguem llargament i amb recàrrec. Quan el comet l’Administració, els afectats entren al món de Kafka amb llarguíssimes esperes i recurs rere recurs, amanit a vegades amb manca d’humanitat d’alguns funcionaris. Com la que li va etzibar al taxista: “Vostè té l’obligació com a ciutadà de saber el que es publica al BOE”.

La Generalitat s’ha proposat agilitzar els processos administratius, que sovint són repetitius i extra­ordinàriament complexos. S’agrairia que hi afegissin també la ma­teixa diligència a l’hora de corregir els errors, computant a més les despeses­ que correspondrien per tot el temps perdut i el perjudici econòmic.

Mentrestant només queda una única palanca, que li vaig suggerir al meu taxista: truqui a la ràdio, escrigui­ una carta al diari, parli amb els de la televisió. Fer soroll, per fer posar vermells els que s’equivoquen i corren llavors a arreglar-ho. La desafecció amb la política i l’administració pública també s’alimenta d’aquesta deshumanització.