“Em falten vots dels seus”. Aquesta petició per tirar endavant una moció de censura contra Pedro Sánchez la va llençar dijous el president popular, Alberto Núñez Feijóo, davant l’auditori de Foment del Treball. Els demanava influir als diputats de Junts i ERC.
Ja ho havia demanat abans, però el que més em va cridar l’atenció és el to i el contingut del seu discurs. Va venir a dir: “Ja sé que soc en camp contrari, però hi ha coses en què podríem coincidir, com el rebuig al govern del PSOE i Sumar. Ajudin-me!”.
Em va semblar antic i extemporani. De quan a Espanya dos grans partits tallaven el bacallà excepte a Catalunya i a Euskadi. De quan a Catalunya i Euskadi Convergència i Unió i el Partit Nacionalista Basc eren majoritaris. De quan les coses es negociaven amb una llista de competències i transferències.
No cal ni dir, si són vostès lectors atents de l’actualitat, que som molt lluny d’aquest passat que Feijóo enyora. A Catalunya hi ha representats vuit partits al Parlament i Junts és a punt d’empatar o ser superat pel nouvingut, Aliança Catalana.
El que més em va cridar l’atenció és el to i el contingut del discurs de Feijóo davant Foment
A Euskadi, el Partit Nacionalista Basc lluita per no perdre la primera posició davant EH Bildu, només trenta mil volts els van separar fa un any.
A Madrid, és el PP de Feijóo el que veu com Vox se li va menjant l’electorat mentre espera la factura que li passarà la formació ultra per mantenir el poder a la Generalitat Valenciana. Per no parlar del Congrés, amb onze partits representats, que s’assembla ben poc al que contemplaven González, Aznar, Zapatero o fins i tot Rajoy.
Lee tambiénInventa, és gratis
La petició de Feijóo davant el sempre educat auditori de Foment m’ha recordat aquell llunyà març del 2017 quan Mariano Rajoy, davant un auditori molt similar a l’aplegat pel seu successor, va anunciar una autèntica pluja de milions per a Catalunya. Quatre mil per a Rodalies, mil per a carreteres, mil per a port i aeroport, també per al corredor mediterrani... Va ser la resposta quan els empresaris li van demanar ajut per aturar el procés. Un anunci molt bonic que es va incomplir sistemàticament.
Almenys Feijóo només ha promès eleccions. Per cert, té raó en Basté: quan torni a Barcelona, faria bé de baixar per sota de la Diagonal.