En aquest tema s'han ajuntat diversos elements que representen més aviat poc el perfil baix (evitar els errors i intentar generar el menor soroll possible) del govern del PSC a Barcelona. A Nou Barris, aquell oasi es va tornar tsunami a l'obrir la porta a un projecte d'art urbà que buscava remoure i despertar sentiments. I també evidenciar que aquesta disciplina té un difícil encaix social, pel rebuig dels grafitis il·legals, i logístic, ja que les ordenances vigents són molt restrictives amb aquest tipus d'expressió creativa. Tot, als barris en els quals més s'ha sortit al carrer per reivindicar la biblioteca, el metro, el centre d'atenció primària, l'asfaltatge de carrers, el mercat o l'institut. El regidor del districte, Xavier Marcé, també responsable municipal de Cultura, se la va jugar al farcir aquests veïnats d'expressions artístiques que evoquen la història, però també els problemes que més fuetegen a la ciutadania, com el turisme massiu o la falta d'habitatge assequible. Ha generat un cru debat, així que, en el fons, si l'art busca generar emocions, podria dir-se que la iniciativa ha estat un èxit.
Homenatge a l'empoderament femení, al carrer d'Aiguablava
La cosa no va començar bé, ja que les prescripcions tècniques de la licitació del projecte feien referència explícita a la voluntat d'atreure turisme als barris de muntanya. Allò va enfurismar a algunes entitats de Nou Barris, que van lamentar que es busqués “decorar les façanes quan a l'interior dels edificis, els veïns no poden viure amb dignitat”. Volien que aquest gairebé milió d'euros es destinés a ampliar un CAP, a un nou casal de joves, a construir un poliesportiu amb piscina, a una escola d'adults o a millorar el transport públic. Però tot això, argumenta Marcé, sent legítima la seva reivindicació, no tenia cabuda en aquesta convocatòria, agafada als fons europeus Next Generation que, en aquest cas, obligaven a incloure aquella idea de promoció i descentralització del turisme a la capital catalana. És a dir, volia dedicar la inversió a l'art urbà i li va tocar fer malabarismes perquè Europa combregués amb un projecte que porta el segell, entre altres, de la productora Rebobinart.
La rèplica
Els veïns demanaven de destinar els diners a altres urgències, però eren fons europeos Que no permetien cap altra finalitat
La convocatòria va seguir el seu curs i les intervencions en el carrer ja són visibles en edificis, parets i carrers. Les entitats van dir que l'art urbà no soluciona cap dels problemes de Nou Barris, però almenys sí que intenta exposar alguns d'ells. Dilluns, tal com els va explicar aquest diari, l'artista Octavi Serra va instal·lar un senyal de circulació d'entrada a Barcelona a Via Favència i la va omplir d'imams rònecs, amb paelles, toros, la Sagrada Família, el Park Güell. Una manera de denunciar que la massificació turística ofega l'essència real de la ciutat. A escassos 100 metres, a la plaça de Karl Marx, s'ha col·locat una casa sense parets, un homenatge a l'autoconstrucció que evoca, per exemple, la pel·lícula El 47, quan tenir un sostre aixecat a punta de dia ja consolidava l'un nou llar quan passaven revesteixi les autoritats.
L'obra d'Octavi Serra crítica amb el turisme, a l'avinguda Favència
Gairebé dins de Collserola (calli Castellví), l'artista francès Antoine Guignard, un dels millors creadors sobre fusta amb una de radial, ha esculpit un homenatge a Carme Vila, activista veïnal (a més d'esposa de Manolo Vital, l'home que va segrestar un bus per demostrar que podien pujar a Torre Baró). En la Trinitat Nova (carrer Platja d'Aro), dos murals reten homenatge a la Torre del Rellotge (una marejadora obra del rus Shozy) i a la resiliència d'una generació de dones que van ajudar a aixecar Nou Barris (porta el segell de la portuguesa Mariana Duarte Santos).
Els homenatges a la Torre del Rellotge i a les dones que van tirar endavant aquests barris, al carrer Platja d'Aro
També hi ha una oda al circ social de Nou Barris (al costat del metro Casa de l'Aigua) pintada en unes escales que porten enlloc, una metàfora sobre la migració (Via Favència amb Aiguablava) a través dels ocells, un enorme mural del britànic Jay Kaes (Via Favència amb Almansa) que parla de diversitat a través de l'esport o una paret que elogia l'empoderament de la dona, reproduint la figura de Matilde Climent, treballadora social històrica de l'Ajuntament (pot veure's al carrer Aiguablava; autora: Udane Juaristi). Quizás les obres més controvertides siguin la del turisme i la que, al costat de la plaça Karl Marx, reflexiona sobre la crisi de l'habitatge amb l'esquelet d'una petita casa que té sostre, porta i finestres però no parets. Obra del col·lectiu Basurama, pretén ser un homenatge a l'autoconstrucció dels anys 50, 60 i 70 a Nou Barris.
La casa només amb sostre i finestres, en record de l'autoconstrucció dels anys 50, 60 i 70 a Nou Barris
Marcé fa un balanç molt positiu d'un projecte d'art urbà “d'una qualitat extraordinària que és el més gran que s'ha fet mai a Barcelona i un dels més importants de tot l'Estat”. Considera que els veïns ho han assumit “com una petita meravella local” i celebra l'“alta qualitat de totes les obres”, els artistes de la qual es van elegir a través d'un jurat. El dubte, a partir d'ara, és fins i tot quin punt aquesta experiència pot exportar-se a altres barris o si això ha estat un bolet, un desig complert d'un regidor concret. “Clar que m'agradaria que tingués continuïtat en altres barris de la ciutat -comparteix el responsable de Cultura-, el problema són les dificultats normatives, polítiques de paisatge urbà i ordenances que són molt restrictives i complejas”.
L'homenatge sobre pendent a Carme Vila, dalt de Nou Barris
Sobre l'obra d'art crítica amb el turisme, Marcé celebra el “punt de provocació”. “Quan jugues amb artistes, el que no pots fer és dir-los el que han de fer. Jo no ho faré mai i no vull fer-ho. Que sigui crític o que posi en qüestió la massificació era difícilment evitable. És un debat que existeix; em toca assumir aquests riscos”, assevera el regidor de Nou Barris i de Cultura. Cal veure fins a quin punt aquest projecte ha estat la llavor d'una mica més gran. “És extrapolable, una nova manera d'interpretar Barcelona”, acaba Marcé.