“Cal salvar Carlos”. La frase va ser pronunciada per un dels membres propers a l'expresident valencià en els dies posteriors a la riuada que va assolar la província de València el 29 d'octubre del 2024. Aquell Carlos no era una de les víctimes mortals el número de les quals encara es desconeixia, sinó el mateix cap del Consell, l'absència del qual en els moments més crítics de la tragèdia anava a ser necessari justificar perquè el notable capital polític amb què comptava fins aquella data no s'esfumés de la nit al dia.
La inexperta fontaneria de Presidència va actuar ja amb malaptesa en les primeres hores, filtrant un suposat dinar amb el president de la patronal valenciana que l'interessat, Salvador Navarro, va trigar minuts en desmentir. Després va arribar l'inexplicable termini de deu dies per revelar la identitat de la persona que –fora de qualsevol agenda oficial– havia estat citada per Mazón a les tres de la tarda a El Ventorro, i les successives variacions en la durada de la seva trobada amb Maribel Vilaplana i una cronologia de moviments del polític alacantí que ni tan sols avui dia no han estat del tot aclarits.
La inexperta 'fontaneria' de Presidència
va actuar ja amb malaptesa des de les primeres hores
Fos ja del Palau Mazón i part del seu equip –el cap de Gabinet, José Manuel Cuenca, i d'altres han estat cessats– quina novetat introdueixen els watsap que l'exconsellera Pradas ha aportat al jutjat de Catarroja perquè siguin incorporats a la instrucció de la causa penal que se segueix contra ella i el secretari autonòmic Emilio Argüeso?
Sobretot que s'aporten després d'haver-se produït la declaració com a testimoni de Conca i la seva compareixença davant la comissió d'investigació del Congrés -legalment obligat a dir la veritat en els dos casos- i la del mateix Mazón davant la comissió parlamentària. I algunes de les afirmacions de tots dos xoquen obertament amb la realitat que s'infereix d'això missatges i obren la porta a la possibilitat que el seu testimoni sigui jurídicament punible. A més d'augmentar la sospita que l'acció o omissió del cap del Consell va poder interferir en les decisions la responsabilitat de les quals es jutja.
“Des de Presidència no es pot assumir res, no et truca ningú per consultar-te res”, va dir en el Congrés el mateix Conca que havia dirigit a Pradas un taxatiu “de confinar, res” quan es discutia en el Cecopi el text del segon Es-Alert i milers de valencians es debatien entre la vida i la mort. Aquest Cecopi on Mazón “no tenia previst anar, allà no m'esperava ningú”, segons va dir en el mateix organisme, malgrat que havia avançat Pradas la seva intenció d'acudir cap a les 19 hores.
També desmenteix el contacte mantingut amb Pradas l'afirmació que no van saber de l'existència de víctimes mortals fins a la matinada, ja que un missatge previ fins i tot a l'inici del Cecopi advertia d'una mort a Utiel de la greu inundació de la qual eren conscients tots a una hora ben primerenca, com de la preocupació que generava el barranc del Pedrís, del que Mazón es dona per entès poc després de les 13 hores.
“No et truca ningú per consultar-te res”, va dir en el Congrés el mateix Conca que havia dirigit a Pradas un taxatiu “de confinar, res”
Va ser l'anàlisi dels correus de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, on les altes i baixes del cabal de la rambla del Pedrís no van reflectir fins a les 18,45 hores l'espectacular avinguda que va arrasar l'Horta Sud, el punt de partida entorn del qual l'equip de Presidència va començar a teixir un relat que protegís el president. Al jutjat, Nuria Ruiz Tobarra han vingut acumulant proves i testimonis que mostren la debilitat d'aquella argumentació. Els missatges d'aquell dia -aquests que Conca va esborrar i Mazón no ha mostrat mai- exposen en vista de l'opinió pública la seva falsedat.


