Isabel Rodríguez: “Invertirem 13.000 milions en l’empresa estatal d’habitatge”

L’empresa estatal d’habitatge, batejada com a Casa 47, és l’última iniciativa del Govern central per crear un gran parc públic d’immobles destinats al lloguer per afrontar un dels principals problemes que castiguen la societat espanyola, com és l’accés a una residència digna. La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez ( Abenójar, Ciudad Real, 1981), explica en aquesta entrevista a Guyana Guardian els detalls d’aquesta companyia pública, revela la inversió que suposarà, 1.300 milions l’any a partir del 2026, que suma un total de 13.000 milions en una dècada, i aporta aspectes tan pràctics com el preu que tindran aquests lloguers en ciutats tan tensionades com Barcelona i Madrid. Una nova iniciativa mentre d’altres, com les reformes del lloguer turístic i el de temporada, continuen encallades al Congrés.

Rodríguez defensa la política del seu ministeri situant-la com l’oposada al model que simbolitza el de la Comunitat de Madrid, el del mercat salvatge.

A quin perfil va dirigit l’oferta de l’empresa estatal d’habitatge?

A les persones. L’objectiu és que aquesta infraestructura pública garanteixi el dret d’accés a l’habitatge protegint el parc públic d’habitatge, que el garanteixi amb la tranquil·litat de les persones que viuen de lloguer i que el garanteixi amb assequibilitat, és a dir, quina quantitat dels salaris hem de destinar a pagar la renda. I que el paguem durant tota la vida, amb contractes de fins a 75 anys de durada. Això suposa pràcticament poder llogar durant tota la vida aquests habitatges públics.

És un canvi absolut de paradigma de com s’han gestionat les polítiques públiques fins ara al país. Aquests dies veiem com la infraestructura més valorada pels espanyols, el sistema públic de sanitat, es posa en risc i es converteix en un negoci. Ho veiem avui a Madrid i ho vèiem fa uns dies a Andalusia amb les mamografies. El nostre model és el contrari. El que abans era un negoci, ara passa a convertir-se en un dret amb una infraestructura pública que el garanteix.

Hi poden optar llars amb rendes de fins a 63.000 euros. No és un límit molt alt?

Serien rendes familiars. Pot ser una parella amb ingressos de 30.000 euros cadascun. Es tracta d’arribar a la classe mitjana. El problema no afecta només les persones vulnerables, sinó que afecta la classe mitjana i tre­balladora del país, com també la
joventut espanyola. El drama és que tenint una ocupació estable i un salari digne un no pugui pagar el lloguer o que el lloguer es mengi el salari. Això és el que canviaria l’empresa pública. Amb aquests requisits econòmics, podrà optar a aquests habitatges el 60% de la població espanyola. Això implica que no s’atenen les persones vulnerables? De cap manera. A les persones vulnerables les han d’atendre respecte a l’accés a l’habitatge, però no només això. També necessiten un sistema de protecció social que els acompanyi en l’educació dels seus fills, que els tutoritzin en la recerca d’ ocupació... En definitiva, que també actuïn els serveis socials de les comunitats autònomes i, sens dubte, les polítiques socials d’habitatge.

Quina és la inversió prevista per crear aquest parc públic d’habitatge?

Injectarem recursos per tots els fronts, triplicarem el Pla Estatal d’ Habitatge fins a 7.000 milions, que va ser objecte de la conferència de presidents que vam celebrar a Barcelona. Ho farem donant suport directament al sector de la construcció, amb 1.300 milions d’euros del Perte de la industrialització, directament amb l’empresa estatal. Amb aquesta entitat volem demostrar que és possible i que és rendible socialment i viable econòmicament gestionar un parc públic d’habitatge en termes d’assequibilitat. Per això, hem previst una inversió anual de 1.300 milions durant la pròxima dècada, de manera que parla­ríem de 13.000 milions per als pròxims deu anys mínim d’aportació. Una vegada arribem a aquesta fita de la primera dècada, amb la gestió d’aquests lloguers l’empresa hauria de ser viable econòmicament sense necessitat de més aportació pública.

Ja seran 1.300 milions el 2026?

Sí, ja estan consignats, no hi ha problema amb els pressupostos prorrogats, els tenim ubicats perquè l’empresa pugui disposar d’aquests recursos quan comenci el 2026.

I en un termini de deu anys, l’empresa serà financerament autònoma?

Sí, calculem que amb el patrimoni que gestionarà i amb el que
ingressarà d’aquests lloguers assequibles podria mantenir la
viabilitat econòmica. Aquests 13.000 milions en deu anys són per redimensionar el parc, però no naixem amb les mans buides.

Quin seria el parc que tindria l’empresa pública?

Aquesta empresa ja té un patrimoni important. Ha estat no
només una recuperació patrimonial, sinó també de dignitat de país, haver portat aquests habitatges que van ser rescatats per als bancs a la ciutadania. Implica que ja tenim 40.000 habitatges per poder posar a disposició de manera imminent, amb els 2.400 sòls que ens permetran construir 55.000 habitatges, més altres promocions de Defensa, Interior o Hisenda, que també es comencen a tramitar. Aquest any ja hem licitat 1.600 habitatges. I les pròximes setmanes començarem un procés de licitació de compra pública amb 100 milions d’euros per continuar incorporant habitatges que puguin ser posats a disposició immediatament.

Aquests 40.000 habitatges ja estan disponibles per entrar-hi?

No tots tenen les mateixes circumstàncies. Hi ha habitatges que, abans fins i tot de la formació de l’entitat, ja hem posat a disposició de la gent. Són els habitatges que hem habilitat a les zones afectades per la dana a València. Entorn de 200 famílies hi viuen. N’hi ha algunes que seran posades a disposició el primer trimestre de l’any i la resta dependran de l’adequació que requereixin. Algunes requereixen obres, altres tractaments més lleugers de pintura, de reformes poc importants.

El web per contractar aquests habitatges públics estarà habilitat el 2026.

Sí, també incorporarem a aquest sistema el portal web, que aportarà transparència i també dignitat en la forma d’accés. És a dir, tu entres a contractar l’habitatge veient-ne les característiques i la ubicació. Serà un canal transparent. Fins ara, de vegades, el mateix sistema d’elecció dels beneficiaris ha portat problemes o fins i tot falsos mites de com es gestionaven aquests habitatges. Aportar transparència a través del portal també serà un indicatiu de qualitat de l’empresa.

Amb la limitació dels lloguers al 30% de la renda, com queda-rien els preus a Barcelona iMadrid?

A Barcelona suposaria abaixar els preus a la meitat de la mitjana dels preus, amb un lloguer que s’acostaria als 713 euros per a un habitatge de 70-80 metres quadrats. A Madrid, el preu es reduiria un 38% fins als 735 euros per la mateixa classe d’habitatge.

Com és la col·laboració amb les comunitats autònomes?

Hi ha comunitats que, com Catalunya, ja s’han interessat per aquesta fórmula de col·laboració. Nosaltres estem disposats a parlar amb totes, això sí, preservant el caràcter de blindatge del parc públic. És a dir, quina és la gran debilitat d’ Espanya respecte als països de l’entorn? Que no disposem d’aquesta infraestructura. Estem decidits a muntar aquesta infraestructura i a blindar-la per sempre.

Hi ha altres projectes para-litzats al Parlament, com ara la llei de lloguer de temporada. Continuarà encallada?

Jo espero que no. És una llei necessària que perseguiria el frau als contractes de temporada. Nosaltres li donem suport i reclamo a la majoria dels grups polítics que intentem arribar
a acords. La ciutadania ens reclama a totes les forces polítiques i a totes les administracions públiques un pacte. Jo espero que a principis d’any la ponència i la comissió d’Habitatge siguin capaces d’arribar a aquest consens.

Convenceran Junts que els doni suport amb aquesta llei?

El plantejament que s’ha de fer Junts no és el de concedir o no suport al Govern o als grups que el representem, sinó donar resposta o no als catalans que avui pateixen aquest problema de frau en els allotjaments de temporada o d’abusos a conseqüència de la falta de garanties en aquesta mena de contractes. Són en ells en qui ha de pensar, no pas en l’Executiu.

Les organitzacions socials demanen que s’ampliï la moratòria antidesnonament. Es prorrogarà abans de final d’any?

La nostra voluntat és que es pugui donar continuïtat a aquest escut social. Han anat canviant les circumstàncies, però el que no ha millorat és la situació de crisi que es viu entorn del lloguer. Aquest escut s’hauria de mantenir per protegir les persones més vulnerables que necessiten un sostre i molt més. Necessiten atenció dels serveis socials, necessiten una atenció integral, però, sens dubte, també necessiten aquesta protecció.

El Pla d’ Habitatge 2026-2030 anirà al Consell de Ministres abans de final d’any?

Segurament ja hi anirà al gener, precisament en nom d’aquest acord que ens demana la ciutadania i que em van expressar les comunitats autònomes. Ens hem donat unes setmanes per endinsar-se amb elles en aquesta recerca de matisos de l’acord, amb reunions tant multilaterals com bilaterals.

Han aconseguit el suport d’alguna comunitat del PP?

Són tímides, però entenc que sí. Si han participat del debat, si hem incorporat les seves propostes, tret que rebin una trucada de Génova, el que és raonable és que diguin sí a un pla que ha comptat amb elles, que millorarà el finançament per als seus territoris i que garantirà el dret d’accés a la gent que avui pateix el problema de l’habitatge en aquestes comunitats autònomes.

No em digui que Madrid éstímida.

Bé, és que Madrid és la cúspide del model que nosaltres combatem, en habitatge o en sanitat, que és el mercat salvatge, el benefici per a uns quants i oblidar-nos de la gent. I la prioritat de les nostres polítiques són les persones. Aquí hem vist la presidenta de la Comunitat de Madrid, en lloc de pensar en els centenars de madrilenys que no dormen perquè no troben un lloguer o perquè compleix el contracte el mes que ve, ella demanarà a inversors estrangers que vinguin a Espanya, a Madrid, en aquest cas, a comprar-se els habitatges, dos, tres, quatre o el bloc sencer. I jo crec que aquesta direcció és la direcció contrària. El que cal fer a Madrid és prendre decisions com les que avui ja permet la legislació espanyola per limitar les pujades de preus de lloguer.

Han anunciat moltes mesures sobre l’habitatge, n’han aprovat algunes, però la percepció al carrer és que no arriben els resultats. La política d’habitatge del Govern fracassa?

És veritat que és una política lenta i qui els digui el contrari als ciutadans o els ofereixi varetes màgiques els enganya. És una política complexa, lenta, però el que sí que podem traslladar-li a la ciutadania és que estem determinats a resoldre aquest problema i que anem en la direcció correcta. La direcció correcta és habitatge públic, regular quan hi ha abusos, sigui de temporada, pisos turístics o límit de preus de lloguer, com passa a Catalunya, i donar ajuts, mentrestant, a les persones que més ho necessitin.

La direcció no correcta és cridar inversors a comprar-se les ciutats per barris i privar els residents de poder accedir als habitatges. La direcció no correcta és la de no intervenir el mercat del lloguer i deixar que es mengi les rendes de les persones que necessiten viure de lloguer.

A Catalunya hi ha un grup de treball entre Govern i Comuns per estudiar la possibilitat de prohibir la compra d’habitatge que no sigui per a ús propi. Això encaixa dins de la legalitat?

El que, a parer nostre, cal limitar és la compra d’habitatge que tingui finalitats especulatives; és a dir, cal que els pisos només siguin per viure-hi. La fórmula sobre com fer-ho és el que estudiem els diferents governs: Catalunya amb aquest grup que esmenta, les Canàries partint del caràcter ultraperifèric, el ministeri i també la UE. El president del Govern central, Pedro Sánchez, torna a liderar un debat necessari a Europa, aquesta vegada per garantir el dret a l’habitatge. Va proposar que des d’Europa s’articulin mesures legals per posar fre a la compra immobiliària per a ús no residencial.

Reconeixen des del Govern espanyol els incompliments amb Junts i es comprometen a corregir-los?

El president s’hi ha compromès aquesta setmana. I jo crec que aquí el que és important és que aquest Govern és bo per a Catalunya, per als catalans, en tots els àmbits, en el model industrial, en el model econòmic, però també de suport a l’estratègia que du a terme el Govern d’habitatge públic a Catalunya. I a mi m’agradaria poder continuar col·laborant amb Catalunya per donar resposta als catalans i catalanes que pateixen un problema d’accés a l’habitatge. I crec que això no ho dona l’alternativa a aquest Govern, que és el Partit Popular i Vox.

Temen al PSOE que el cas Salazar acabi causant una pèrdua de confiança de l’electorat femení?

Aquesta mena d’actituds masclistes no caben en l’ideari del Partit Socialista i confio que donarem una resposta que ha
de ser ràpida i eficaç, perquè realment la nostra història, el nostre bagatge i el nostre llegat és el llegat dels avenços en drets d’igualtat de les dones.