Ara fa just un any, un jove enginyer informàtic va matar a trets el conseller delegat d’una asseguradora mèdica. Gràcies o per culpa de les ficcions audiovisuals que ens arriben del país de l’Oncle Sam, els espectadors de mig món estem al cas dels problemes que tenen els nord-americans pel que comporta que la sanitat estigui en mans privades.
Just el 4 de desembre del 2024, Luigi Mangione, de 26 anys, alumne exemplar i graduat cum laude, sembla ser que va disparar i va matar Brian Thompson amb una pistola creada amb tecnologia 3D. Les tres bales que va fer servir tenien gravades les paraules Deny, defend, depose (negar, defensar, deposar), en referència als abusos de poder de les asseguradores amb la ciutadania. En el manuscrit que es va trobar quan el van detenir, acusat d’assassinat en primer grau, tinença d’armes i assetjament, hi deia: “Algú ho havia de fer” i hi afegia que els problemes del sistema de salut ja no són una qüestió de coneixement, sinó de “jocs de poder”.
Teatre Lliure, Institut del Teatre i Diputació de Barcelona uneixen esforços amb el projecte ‘Reverberacions’
Aquestes circumstàncies van provocar una allau d’adhesions en favor de l’acció de Mangione, que va fer que bona part de la ciutadania li doni suport, encara ara, que se celebra el judici en un tribunal penal de Manhattan. I és a partir d’aquest material que la dramaturga i directora Carol López va decidir treballar a l’escenari, quan va rebre l’encàrrec del projecte Reverberacions, que impulsen el Teatre Lliure, l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona.
És el segon any que es tira endavant aquest projecte, tot i que la col·laboració inicial la va plantar Ramon Simó el curs 17-18 com a “projecte professionalitzador”, qui explica que, després de 39 anys com a professor de l’Institut del Teatre, li ha arribat l’hora de jubilar-se.
El repartiment de 'Manifest Mangione'
D’aquest projecte i amb la idea de Carol López, doncs, neix Manifest Mangione, que s’estrena a l’ Espai Lliure i tindrà versió en llibre, editat amb Comanegra dins de la col·lecció Llum de guàrdia.
Abans d’explicar res de l’obra, la creadora i directora avisa: “A l’escenari, ningú no fa de Mangione. Cadascú fa molts personatges. Tots fan de tot, però sí que hi ha una comissaria de policia, amb dos policies que els agraden les substàncies, i una becària que és millor que els seus superiors. També hi ha un periodista idealista, una fotògrafa embarassada romàntica. I hi ha un plató de televisió amb treballadors oposats a la ideologia de la seva cap. És una ficció basada en fets reals i anem seguint el cas a partir del dia que passa”.
Lee tambiénMangione es declara “no culpable”del crim que l’ha convertit en un mite
“Volem parlar de la violència que ens envolta i dels impulsos que tenim cadascú de nosaltres, que després evidentment no materialitzem –continua López–. El cas ens serveix per reflexionar sobre això i veure com podem donar-li la volta, però sense fer pamflet”, remarca. “És el meu manifest artístic, en el qual he volgut evidenciar el joc teatral. Penso que amb aquesta peça fem un bon regal de comiat a Ramon Simó”.
Sobre la feina feta als assajos amb els intèrprets, que són graduats de l’Institut del Teatre, la directora detalla: “Jo tinc la idea, l’estructura, però l’hem treballat amb ells amb els detalls secundaris”. I posa com a exemple un fet que els va impactar i que els ha donat inspiració: “La reunió on anava el CEO no es va suspendre, i al cap de 24 hores ja es buscava algú per al càrrec”. L’estrena de l’espectacle coincideix amb el primer aniversari dels fets.
