Quan el rei Eneu es va oblidar honrar la deessa Àrtemis en els seus sacrificis, la deessa de la caça va respondre enviant un senglar gegantí, una autèntica força de la natura que arrasava Calidó: matava el bestiar, destruïa les collites i atacava tot aquell que intentava aturar -lo. L’animal es va convertir en una plaga salvatge que impedia fins i tot sembrar.
Desesperat, Eneu va convocar els millors caçadors de tot Grècia, i va prometre la pell i el cap del senglar a qui l’ aconseguís abatre. Així va néixer una de les grans empreses col·lectives de la mitologia: una batuda heroica, comparable al viatge dels Argonautes, en què van participar molts dels grans noms del món grec. La caça del senglar de Calidó va quedar així com l’exemple clàssic de com tota una comunitat –reis, herois i guerrers– s’havia d’unir per fer front al senglar, que s’havia convertit en un problema públic. La cacera va ser un caos perquè cadascú buscava la glòria individual i al final va ser Melèagre qui va aconseguir rematar-lo, però això és... Un altre article.
No cal remuntar-se a la mitologia per veure senglars que són un problema públic: n’hi ha prou amb anar a Collserola
Avui, més de dos mil cinc-cents anys després, no cal remuntar-se a la mitologia per veure senglars que són un problema públic: n’hi ha prou amb anar a Collserola. I la deessa que castiga ja no és Àrtemis, sinó la pesta porcina africana, un virus letal que no afecta els humans, però sí que afecta el sector porcí amb terribles pèrdues multimilionàries. El focus actual és aquí mateix, a Barcelona, i la plaga no l’envia un déu clàssic sinó un dels déus de la nostra era, un laboratori (Illa dixit).
Aquesta plaga s’accentua per la superpoblació de senglars. Esclar, la progressia ha demonitzat els caçadors i els senglars campen al seu aire. Durant anys, se’ls ha convertit –els caçadors– en l’enemic públic número u. Jo no caço, ni tan sols menjo carn, però reconec l’evident: algú haurà de caçar, amb normes, amb controls, com s’ha fet sempre, si volem mantenir un mínim equilibri mediambiental. Només s’ha de Miguel Delibes. És el que passa quan es nega la realitat per la ideologia. Perquè si no cacen els caçadors, ho acaben fent els militars.
Lee tambiénNo me’n recordo
I és que hem passat de satanitzar els caçadors a enviar l’UME –sí, sí, els soldats– a abatre senglars. L’antiga ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, declarava que li agradaven “els animals vius” i que no entenia “com algú podia matar un animal”. No es governa amb frases adamistes. Perquè així s’acaba havent de portar militars a matar centenars de senglars per evitar una catàstrofe sanitària. I amb drons. Del senglar de Calidó al de Collserola.