Era la primera visita de Friedrich Merz a Israel com a canceller d’ Alemanya i, malgrat que no va deixar de subratllar la responsabilitat històrica que el seu país sent davant l’ Estat hebreu, es va permetre també una advertència.
En roda de premsa conjunta ahir a Jerusalem amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el cap del Govern germànic el va avisar que “no hi pot haver mesures d’annexió a Cisjordània, ni formals, polítiques, estructurals ni de cap altre tipus, que equivalguin a una annexió”. Netanyahu va replicar que l’annexió política de Cisjordània continua sent “un tema de discussió” i que espera que l’statu quo es mantingui en un previsible futur. Els dos acabaven de mantenir una reunió.
Netanyahu va assegurar que la segona fase de l’alto el foc a Gaza afavorit pel president dels Estats Units, Donald Trump, és a dir, “el desarmament de Hamàs i la desmilitarització de Gaza”, és imminent i serà “difícil, encara més difícil”.
Tot i això, va advertir que queden assumptes clau per resoldre, com per exemple si es desplegarà una força de seguretat multinacional. El líder israelià va dir que mantindrà converses amb Trump sobre la qüestió a finals d’aquest mes. Després, va assegurar, correspondrà iniciar una “tercera fase” del pla. “Com he comentat al canceller, hi ha una tercera fase: desradicalitzar Gaza, una cosa que també es creia impossible, però es va aconseguir a Alemanya i al Japó”, va concloure.
El primer ministre d’Israel replica al canceller d’Alemanya que Cisjordània és “un tema de discussió”
Friedrich Merz havia arribat dissabte en visita diplomàtica a Israel, la primera des que va assumir el càrrec de canceller al maig, per enfortir l’estreta relació entre els dos països després de les tensions generades per la guerra a la Gaza i la violència perpetrada per colons jueus extremistes a la Cisjordània ocupada.
Ahir, el conservador Merz va reiterar davant Netanyahu el suport alemany a la solució dels dos estats i l’establiment d’un Estat palestí. “Una solució de dos estats només es pot aconseguir mitjançant negociacions, i serà el resultat d’aquestes negociacions, però ara mateix són necessàries”, va afirmar. Tot i això, Alemanya no ha reconegut encara oficialment l’ Estat palestí, una cosa que sí que han fet els últims dos anys Espanya, Irlanda, Noruega, França, Portugal, el Regne Unit, Austràlia i el Canadà, en resposta a la mortífera ofensiva militar israeliana a Gaza, que ha causat la mort de 70.000 palestins.
Diumenge al matí, el cap del Govern alemany va visitar Yad Vashem, el monument commemoratiu de l’ Holocaust, on va dipositar una corona de flors. “Alemanya ha de defensar l’existència i la seguretat d’Israel; això estarà per sempre profundament arrelat en el vincle que ens uneix”, va dir Merz, que va emfatitzar la “perdurable responsabilitat històrica” del seu país per l’extermini de sis milions de jueus pel règim
nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Dissabte a la nit el canceller alemany es va reunir també amb el president israelià, Isaac Herzog, a Jerusalem. “Donar suport a aquest país forma part del nucli essencial i immutable de la política de la República Federal d’Alemanya i continuarà sent així”, va declarar Merz després de la reunió, malgrat que la seva decisió a l’agost d’imposar un embargament parcial d’armes a les exportacions germàniques a Israel en resposta a l’escalada de bombardejos a Gaza va irritar les autoritats israelianes.
El cap del Govern hebreu veu serrells al pla de Trump per desarmar Hamàs i desmilitaritzar Gaza
Les restriccions a l’exportació d’armament van obeir en bona mesura la pressió d’un sector de la societat alemanya a causa de les morts a Gaza. L’embargament va ser aixecat a finals de novembre gràcies al fràgil alto el foc vigent a Gaza des del 10 d’octubre a instàncies de Trump. “Les accions de l’exèrcit israelià a Gaza ens han plantejat uns quants dilemes, i hi hem donat resposta”, va dir Merz dissabte, però “també hem observat que, fins ara, no hi ha, en essència, cap desacord entre nosaltres”.
Durant una breu escala dissabte a Àqaba, al sud de Jordània, Merz es va reunir amb el rei Abdal·lah II, i va advocar per la tramesa de més ajuda humanitària a Gaza i perquè els combatents de Hamàs deposin les armes. Segons un comunicat del palau reial haiximita, Abdal·lah II va demanar l’aplicació de “totes les etapes de l’acord per posar fi a la guerra i proporcionar ajuda humanitària” a tota Gaza, i va advertir contra l’“escalada de la violència israeliana a Cisjordània”.
