Hem entrat en aquestes dates tan entranyables de la cacera del regal. Pel que sembla, existeix l’art de regalar i, en conseqüència, la humanitat es divideix entre els artistes del regal que sempre l’encerten i els penitents que no n’encerten ni una, s’atabalen aviat i abans d’embogir acaben per deixar anar:
– I què vols que et regali?
– Res! Tinc de tot!
Naturalment, no hi ha al món una sola persona que tingui de tot. Som davant una mostra de prudència i tacte? Jo més aviat crec que es tracta d’una revenja dels qui, sabent que no es deslliuraran d’una porqueria de regal, es permeten la crueltat de complicar les coses al proïsme.
La pregunta s’estila molt entre fills que consulten el pare o la mare –més aviat això últim– a fi de preservar l’efecte sorpresa, que, intueixo, és inherent a l’art de regalar (sense relació amb l’art filial de donar disgustos).
Si quan va morir Diana de Gal·les la matinada d’un diumenge d’agost a París, l’esposa del president Chirac va respondre al telèfon que com havia de saber ella on dormia el seu marit, no ens hauria d’estranyar que l’interpel·lat o la interpel·lada ignorin la resposta.
No s’ha de confondre l’art de regalar amb l’art d’atracar d’El Tempranillo
Tot i això, el més habitual és treure’s un as de la màniga.
–El teu pare diu que no necessita res, però jo crec que li faria il·lusió una pilota de reglament.
–Mira que és estrany aquest home!
En el supòsit que el consultat sigui el pare, alguna cosa em diu que la resposta pot ser socràtica.
–Si jo ho sabés, no seria aquí...
Com a revenja, hi ha fills que opten per donar un escarment als pares i els obsequien amb “experiències”, confonent així l’art de regalar amb l’art de Jose María El Tempranillo, que quan desposseïa les dames dels seus anells el bandoler els deia que “una mà tan bonica no necessita aquestes joies”.
D’aquesta manera i per deixar anar allò que “no necessita res”, matrimonis amb lustres acaben un cap de setmana compartint jacuzzi en un hotel de la serra, participant en un taller de ceràmica per parelles a hores intempestives o assistint a una funció de màgia justament el dia i l’hora en què el Barça es juga la Lliga.
