El Tribunal Suprem ha conclòs que Álvaro García Ortiz va filtrar un correu electrònic, tot i que no en té la prova directa. Tot i això, pels indicis que es van mostrar en el judici entenen que no hi ha marge, el dubte raonable ha quedat clar. En què s’han basat els magistrats?
Accés “singular” als correus:
El tribunal veu com a indici inculpatori l’“urgent encàrrec” del fiscal general al fiscal Julián Salto perquè li enviés còpia dels correus que s’havia intercanviat amb l’advocat d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de Madrid. Fins a tal punt que van fer sortir el fiscal del partit de futbol al qual en aquell moment estava assistint, per procedir de manera immediata a la remissió dels correus. No va ser fins que aquest els va enviar que no van començar les filtracions. La raó que se sol·licitessin va ser que des de l’entorn de Díaz Ayuso es va començar a parlar de l’existència d’aquells correus però de manera falsària.
La urgència per tenir els correus
Els magistrats han sospesat la urgència mostrada pel fiscal general el vespre del dia 13 de març del 2024 per obtenir els correus, reclamant-los a través de diverses persones de la Fiscalia, per l’interès que hi tenia. Tot això queda demostrat per la seqüència de comunicacions aquell dia.
La trucada del periodista
Una altra prova va ser la trucada que va fer el periodista de la cadena Ser a García Ortiz aquella nit. Poc després, aquest publicaria el contingut del correu de 2 de febrer en què l’advocat de González Amador oferia un pacte de conformitat per dos delictes fiscals a canvi d’evitar el judici. La sala no s’ha cregut la versió del periodista, que va dir que va trucar al fiscal general però que li va saltar la bústia de veu. Els magistrats han donat més valor a l’informe de l’ UCO que recull que hi va haver una trucada de 4 segons i si hagués saltat la bústia seria de zero segons. Tampoc no es creu el que va dir García Ortiz que no es va adonar d’aquella trucada aquella nit.
L’esborrament dels registres
“L’esborrament va ser contrari a les exigències elementals del sentit comú”. Que García Ortiz esborrés tot el telèfon l’endemà que s’obrís una causa penal contra ell per a la sala és d’una “coincidència que crida l’atenció”. A més, desmenteix la tesi de la defensa que hi hagués un protocol per fer aquests esborraments de manera periòdica. I tampoc no ha cregut que el fiscal restablís habitualment els valors de fàbrica del telèfon. Més aviat aposten perquè aquest esborrament fos una “estratègica destrucció de tota la informació que pogués comprometre la tesi exoneratòria que fa valer, amb tota legitimitat, García Ortiz”.
“Això ara no importa”
La sentència dona valor probatori al que va declarar al judici la fiscal superior de Madrid,
Almudena Lastra, que va assegurar que va preguntar al seu superior si havia estat ell que havia filtrat els correus a la premsa quan els va veure publicats.
“Això ara no importa”, li va contestar García. “No cal entendre que la negativa recalcitrant a complir les ordres del seu superior tingués un altre motiu que no fos no donar a conèixer oficialment uns correus que eren confidencials”.
Quadre probatori sòlid
Els magistrats defensen que cap altra persona diferent del lletrat de González Amador, el fiscal Salto, la fiscal provincial i el mateix fiscal general de l’ Estat i el seu entorn no va poder participar en la filtració perquè van ser els únics que hi van tenir accés. “Això permet construir un quadre probatori sòlid, coherent i concloent, que porta necessàriament a afirmar, com a fet provat, que va ser l’acusat, o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement, que va lliurar el correu per publicar-lo a la cadena Ser”.
El vot particular
Les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo creuen que s’hauria d’haver dictat una absolució perquè els indicis “no són suficients per arribar a un judici de culpabilitat, sense dubtes raonables”. “El suggeriment de la sentència majoritària no és més que una simple sospita, que es decanta, entre les diverses opcions igualment possibles, per la més perjudicial per a García Ortiz, i a més a més la més artificiosa”, conclouen.
