“L’afer del fiscal general és com el de la famosa que s’augmenta el pit i apareix en un acte públic i tothom veu que s’ha sotmès a una operació estètica perquè és evident. Si el metge que l’ha operada filtra el seu historial o confirma l’operació està revelant dades privades i estaria cometent un delicte”. Aquesta tesi corria com la pólvora tant els dies previs com durant el judici entre bastidors per explicar si l’ex fiscal general de l’ Estat Álvaro García Ortiz podia haver comès un delicte filtrant informació reservada sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid.
Durant tots aquells dies fins que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem, periodistes, polítics i tertulians llançaven aquesta tesi: García Ortiz és culpable? Qui llançava aquesta teoria argumentava que el fet que el número u de la Fiscalia hagués autoritzat que es publiqués una nota informativa relatant com el lletrat d’Alberto González Amador havia ofert un pacte de conformitat al fiscal i assumir la comissió de dos delictes fiscals a canvi de no anar a judici era com si un metge divulgués l’historial mèdic d’una persona de rellevància pública.
“Un metge no pot confirmar mai o desmentir la realitat de si una famosa s’ha operat”, diu el TS
La teoria que circulava en certs cercles, sobretot vinculats al Partit Popular i a una part de la judicatura, és que García Ortiz havia de ser condemnat perquè havia trencat el deure de reserva a què està sotmès com a funcionari públic i amb més grau pel càrrec que ostentava.
Doncs bé, aquesta tesi ha acabat fent-se realitat en quedar plasmada de manera semblant al cos de la sentència que ha condemnat García Ortiz a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de dades reservades.
La resolució dictada aquest dimarts diu literalment: “El cirurgià plàstic que ha operat una celebritat i el canvi físic de la qual ha generat el debat públic sobre si el seu nou aspecte és o no fruit d’una intervenció quirúrgica, o qualsevol acte mèdic, no podria intervenir mai en la polèmica confirmant o desmentint la realitat d’aquesta operació. Si ho fes, incorreria en responsabilitat criminal”. Aquest va ser un dels debats aquells dies, que ha estat confirmat pels magistrats que han signat la sentència.
“Sobre García Ortiz hi pesava un reforçat deure de reserva que va trencar sense justificació”, van al·legar en la resolució. És a dir, era igual si quan es va publicar la nota de premsa per desmentir una falsedat del cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ja se sabia que González Amador havia intentat arribar a un acord amb la Fiscalia o que s’hagués fet públic l’expedient tributari en què se certificava que hauria defraudat 350.000 euros al fisc.
Com a fiscal general i com a membre de la carrera fiscal tenia el deure de salvaguardar aquestes dades encara que ja s’haguessin sabut. És a dir, era igual si un periodista hagués publicat que una famosa s’havia operat els pits. El metge no podia confirmar-ho ni dir-ho. I, per aquesta raó, García Ortiz ha estat condemnat.
Un altre exemple que està recollit a la sentència: “El coneixement per molts veïns i companys de feina que una persona pateix una malaltia de transmissió sexual no exonera de responsabilitat el metge que, amb accés privilegiat a la història clínica, ho confirma
davant els que dubtaven de
la informació”.
Per tant, que en un expedient de conformitat –entre advocat i fiscal– es verbalitzi un reconeixement del delicte “no autoritza el fiscal que ha conegut aquesta disposició processal a divulgar-la, ja que si no es concretés en un acord de conformitat, les possibilitats de defensa quedarien, certament, minvades si des de l’acusació es divulguen les estratègies de
defensa que, en un moment determinat i per evitar el judici, han exposat un reconeixement dels fets”.
