La meva gata s’està humanitzant: ha començat a destrossar el seu món petit. Es tracta de la capsa de sabates que més s’estima, on veia passar les hores arrupida en plenitud felina. Fa cosa veure-la allà dins, arrencant a mossegades el cartró que alberga el seu cosset. Aviat no quedarà res del seu bressol favorit i tindrà fred. Massa anys vivint amb persones, sense un referent felí que li faci recuperar el seny. Ja li havíem notat conductes molt nostres, fixacions sense sentit. Aquella obsessió per buidar el segon calaix de l’escriptori, només aquest, absurdament, sense importar-li el contingut, per fastiguejar. És inquietant veure-la rondant el moble, boja perduda. Trobar-la en plena nit amb els ullets vermells, com posseïda per un dimoni, vigilant la porta que tanquem per protegir algun objecte nou de la seva deriva destructiva. I ara la seva pròpia caixa adorada, camí de la desintegració.
Nosaltres mengem davant el telenotícies, mig ennuegades, sentint les mossegades de la gata al cartró, uns cruixits secs i assassins. Les notícies internacionals són molt bèsties, i ens passa pel cap la teoria de la domesticació humana de Yuval Noah Harari que vam llegir fa una dècada. La idea que els humans ens hauríem domesticat a nosaltres mateixos, al llarg dels segles. O alguna cosa així. Com llops o gats salvatges, convertits en mascotes. Recordem que l’historiador associava la domesticació a una espècie d’infantilització.
Massa anys vivint amb persones, sense un referent felí que li torni el seny
Una puerilitat col·lectiva que té l’inconvenient de disminuir el pensament crític i la paciència. I l’avantatge d’endolcir i amansir el caràcter. A més de crear lleis i presons que van apartant els espècimens violents del grup. Com el llop pueril es transforma en un gos dòcil i amorós, aquesta humanitat infantil obria la possibilitat d’un futur afectuós, juganer i pacifista.
Lee tambiénManeres de viure
No vam pensar que la balança s’inclinaria tan ràpid cap als atributs més dolents de les ments infantils, aquell costat insaciable, irresponsable i estúpid. No vam imaginar que els nens més violents del pati de l’escola terràqüia acabarien, absurdament, prenent el comandament dels exèrcits i les bombes per a adults. I aquí la gata humanitzada rosega els últims trossos de la seva caixa amb una carona que glaça la sang.