El musical Germans de sang és la crònica d’unes morts anunciades. Així ho revela el narrador al començament de la funció, de manera que, com passa amb la novel·la de García Márquez, “el públic es passa tota l’estona amb l’ai al cor, esperant que la història no acabi com ha estat anunciada”. Així ho explica Daniel Anglès, director d’aquesta nova producció, que s’estrena al teatre Condal. És el mateix escenari on es va estrenar la primera versió catalana d’aquesta obra de Willy Russell, adaptada al català, aleshores i ara, per Albert Mas-Griera.
L’espectacle explica la història de dos germans bessons, separats quan neixen. Creixen en dos mons oposats, sense saber mai la veritat, perquè les mares fan el que calgui per impedir-ho. Però, esclar, el destí fa que s’acabin coneixent, es facin amics i s’enamorin de la mateixa noia. “Com a espectador –manifesta el director–, et preguntes: si hagués nascut en un altre lloc, la meva vida seria igual? Això està molt present a la funció i és una cosa que penso que toca molt”.
Mariona Castillo, Triquell, Albert Salazar, Roc Bernadí i Lucía Torres, entre els intèrprets
Anglès explica per què ha decidit tornar a muntar aquest espectacle: “Tinc un vincle fort amb la funció, perquè vaig debutar fent Pinotxo, als matins al teatre Condal, i a les nits s’hi feia Germans de sang. La vaig veure com a espectador i vaig tenir la sort que, quan va sortir de gira, vaig entrar com a intèrpret per fer-hi una substitució. Llavors vaig fer la funció amb Joan Crosas, Àngels Gonyalons, Roger Pera, és a dir, amb tothom. De manera que sempre l’he tingut en l’imaginari”.
Però el director va tenir clar que calia explicar la mateixa història, que data del 1983 i a Barcelona va arribar el 1994, però d’una altra manera, atès que Russell, que és l’autor del llibret, la música i les lletres, també es va basar en una novel·la d’Alexandre Dumas del segle XIX. “Hi ha espectacles que són una reposició i n’hi ha que són una nova producció, i això és el que he fet aquí: he agafat el musical entenent-lo com un clàssic i, igual com t’aproximes a un text clàssic agafant l’essència del conflicte, li he tret totes les connotacions d’època i he anat a l’essència”.
Lee también
Amb aquest propòsit, Andreu Gallén ha fet uns arranjaments musicals nous, “i ho porta a la modernitat d’avui, perquè Russell volia que sonés modern en aquella època”. L’espectacle també compta amb la direcció coreogràfica d’Ariadna Peya. “L’objectiu ha estat posar en escena una cosa que a la producció original no existia: visibilitzar de manera física en escena tot el que condiciona els personatges de la història. Aquests dos germans separats quan neixen estan condicionats per la classe social, per les supersticions, pel destí, per tots els conflictes, i jo volia que aquesta pressió que els envolta fos present en escena, amb el treball físic, amb un grup de ballarins i amb l’elenc”.
Mariona Castillo, Triquell, Albert Salazar, Roc Bernadí i Tai Fati, protagonistes del musical 'Germans de sang'
La producció de Focus és amb folre i manilles, amb 18 intèrprets, més els covers, i mitja dotzena de músics, dirigits per Gallén, que actuen en directe. El repartiment té gent provinent del teatre de text, de la música i del musical. Com a personatges, l’espectacle s’il·lumina amb Mariona Castillo, Triquell, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals i Cisco Cruz.
En l’actualització, el director s’ha sorprès de les moltes coses que han envellit malament: “Eren coses petites, però el text n’estava farcit. Hem modificat tot el que ara ens podria fer saltar una alarma mental”.
