La proliferació de contagis de virus patògens entre la població animal és un fenomen que preocupa cada vegada més. En poc temps han coincidit en Espanya –igual com en altres països europeus– la grip aviària; la dermatosi nodular contagiosa que afecta el bestiar boví; el serotip 3 de la llengua blava que afecta al conjunt de la ramaderia, però especialment a les ovelles, i, més recentment, la pesta porcina africana que es propaga entre senglars, encara que fins ara en una zona molt limitada de Barcelona, sense haver infectat, almenys de moment, cap granja de porcs.
Els investigadors en virologia i en sanitat veterinària analitzen quina pot ser la causa de la proliferació de tants virus patògens alhora. La principal clau és determinar si es tracta d’una fatal casualitat o bé si obeeix a alguna coincidència global que afecti el conjunt de l’ecosistema. Les primeres conclusions dels estudis realitzats, d’entrada, indiquen que no hi ha cap patró en comú que connecti els virus citats. Però, en canvi, hi ha molts factors comuns que afavoreixen la propagació dels contagis i transmissions, com són la creixent mobilitat humana i del transport d’animals, l’escalfament del planeta, la destrucció del medi natural, l’augment de la interacció amb espècies salvatges i, a més, l’increment de la producció intensiva en granges, que ajuda a la disseminació dels patògens pel fet d’estar els animals més junts.
És evident que el canvi climàtic, en augmentar les temperatures, permet que els virus i bacteris patògens s’estenguin per zones on abans no sobrevivien. El clima més càlid ha prolongat el període d’activitat d’aquests paràsits, que abans es limitava als mesos més calorosos i ara poden mantenir-se actius gairebé tot l’any. Aquest risc més gran d’infeccions pel canvi climàtic no només afecta els animals sinó també les persones.
L’altre risc per a les persones, al marge del canvi que registren els ecosistemes, és que els virus que infecten els animals puguin passar als humans. Hi poden contribuir les activitats agrícoles, el comerç d’animals, la desforestació i el contacte amb fauna silvestre.
Preocupació per la coincidència de quatre infeccions greus i contagioses en animals
Les infeccions d’humans per virus exclusivament presents en animals, siguin salvatges o domesticats, és un aspecte de la sanitat pública que s’ha de vigilar especialment. Això és de crucial importància després de la dramàtica experiència de la covid, que tantes vides i tantes pèrdues econòmiques va suposar.
Cal recordar que la propagació mundial del virus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de la covid, que es va identificar per primera vegada a Wuhan, a la Xina, a finals del 2019, va tenir possiblement un origen zoonòtic natural. La teoria principal, que té el suport de la majoria de la comunitat científica i l’OMS, és que el virus va sorgir de ratpenats, on circulava de forma natural, i que d’aquests es va transmetre a altres animals, com els pangolins o altres mamífers, per donar després el salt als humans a través del contagi al mercat d’animals vius d’aquesta localitat xinesa. L’altra teoria, difosa per la CIA, atribueix l’origen de la covid a una fuga biològica d’un laboratori d’investigació situat a la mateixa ciutat de Wuhan, encara que aquesta hipòtesi no ha pogut ser comprovada en profunditat per l’oposició de les autoritats xineses. Curiosament, aquesta probabilitat d’una fuga biològica s’investiga també com una de les causes probables de la infecció de pesta porcina africana a Barcelona.
La dada positiva, davant tots aquests riscos de propagació vírica, ja sigui entre animals, entre aquests i les persones, així com entre la mateixa població humana, és que es disposen d’eines cada vegada millors per detectar-la, controlar-la i combatre-la. Així, en aquest sentit, existeix una detecció primerenca molt més ràpida.
Hi ha sistemes de vigilància internacional, seqüenciació genètica i alertes globals que permeten identificar brots vírics en dies. La cooperació científica global funciona eficaçment, amb laboratoris, investigadors i governs que comparteixen dades a una velocitat sense precedents. També es disposa de plataformes com l’ ARN missatger per desenvolupar vacunes noves a gran velocitat. Després de la pandèmia de la covid hi ha, així mateix, una millor higiene, sanejament i consciència pública, cosa que fa que la població i els sistemes de salut estiguin més preparats per respondre. El mateix passa amb les granges avícoles i ramaderes, que disposen de sofisticats sistemes de bioseguretat.
La degradació dels ecosistemes naturals i el canvi climàtic augmenten els riscos
L’últim exemple de lluita contra un virus el tenim en l’actuació que es duu a terme per evitar la propagació del virus de la pesta porcina africana a Barcelona, després de trenta anys lliures d’aquesta malaltia a tota la Península.