La indústria dels components per a l’automoció a Espanya és forta, amb una facturació de 41.200 milions d’euros. Està formada per unes mil empreses, responsables del 75% del valor del vehicle, i mantenen uns 325.000 llocs de treball de manera directa o indirecta, segons dades de la patronal de la indústria auxiliar Sernauto. Però, tot i això, el final del motor de combustió, previst per la regulació europea actual per al 2035, n’amenaça seriosament la supervivència si no s’accelera la transformació de la indústria.
Dimarts la Comissió Europea presentarà un pla per a la transformació de la indústria de l’automoció de cara al 2035 i el sector espera que s’aclareixi la situació pel que fa a la supervivència del motor de combustió i els límits d’emissions de CO2. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar una carta dijous a la presidenta Ursula Von der Leyen per empènyer perquè no es modifiqui el veto a la combustió. Països com Alemanya, Polònia o Hongria s’han manifestat en sentit contrari.
El pla Auto 2030 estima que aquest sector necessita 8.000 milions d’inversió per transformar-se
El diagnòstic de la situació de l’ecosistema de l’automoció a Espanya que ha fet Anfac per a la redacció posterior del pla Auto 2030, en què ha participat Sernauto, entre d’altres, assumeix que almenys el 23% de la facturació d’aquesta indústria dels components està vinculada a la motorització de combustió (gasolina i dièsel), i que està en risc de desaparició per al 2035.
L’anàlisi també apunta que el gruix de la producció espanyola està situada en components d’escàs creixement futur, com ara els interiors del vehicle, els components exteriors i el xassís. La presència de productors dels components de futur, com les bateries, els components per a la motorització de vehicles elèctrics o l’electrònica, és més baixa. I, si bé el diagnòstic entén que hi ha una part dels components que es deixaran de fabricar perquè els cotxes elèctrics tenen menys peces, sí que considera que Espanya té una oportunitat de reforçar la seva base actual i crear noves capacitats.
Però per a això, i segons el pla Auto 2030 presentat el 3 de desembre, la indústria dels components necessitaria almenys entre 7.000 i 8.000 milions d’inversió publicoprivada, dins de l’escenari de mobilització d’uns 40.000 milions d’inversió que aspira a impulsar aquesta estratègia d’Anfac amb el Ministeri d’Indústria.
Sernauto assumeix que la indústria està immersa en “una gran transformació industrial i tecnològica per a la descarbonització i digitalització”, de què el final del motor de combustió és un dels principals catalitzadors. Entenen que la seva aposta per l’R+D (inverteixen més del 3% de la facturació en nous desenvolupaments, el triple que el conjunt de la indústria) els ajuda a afrontar aquests reptes, però “ara mateix la indústria travessa un dels períodes més complexos de la seva història recent”, afirmen fonts de l’associació. La patronal estima una caiguda ja per a aquest any del 2% de la facturació i l’1% de l’ ocupació. La caiguda sostinguda de volums de producció de cotxes a tot Europa (han baixat un 18% entre el 2019 i el 2024), els marges cada vegada més estrets i les tensions a la cadena de subministrament tensen la capacitat per mantenir la rendibilitat.
Aquesta previsió pot resultar relativament prudent si es té en compte que un estudi de l’associació europea de proveïdors d’automoció ( Clepa) calcula que, de les més de 200.000 persones que ocupa de forma directa el sector de proveïdors d’automoció a Espanya, al voltant de 50.000 estan relacionades directament amb el sistema de propulsió de motor de combustió interna. Clepa creu que la combinació de factors com el final del motor de combustió i la transferència de valor fora de la UE posa en risc 350.000 llocs de treball a Europa.
