Voltaire, una figura destacada de la Il·lustració, va assenyalar que la religió mal interpretada pot convertir-se en una febre que desemboca en deliri. Com a filòsof de la raó, no rebutjava la fe, però defensava una moral fonamentada en la virtut per damunt dels dogmes. L'entrevista a Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola, apareguda diumenge en aquest diari, semblava més pròpia d'un líder conservador que d'un guia espiritual, o d'un eclesiàstic amb una visió errònia de la religió.
Les declaracions de l'arquebisbe a favor d'una qüestió de confiança, una moció de censura o unes eleccions són inadequades per a la seva posició. Això no ho afirma aquest cronista, sinó que ho ha assenyalat Joan Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraconina. A més, li ha recordat la importància de diferenciar clarament entre les accions individuals d'un cristià i aquelles realitzades en representació de l'Església. Argüello no va esquivar cap tema durant l'entrevista, la qual cosa la va fer tant rellevant com poc acurada. Va comentar la situació de bloqueig polític a Espanya, va suggerir la necessitat de renovar la democràcia, va expressar la seva preferència per modificar la Constitució i va subratllar que l'organització de l'Estat autonòmic constitueix un dels desafiaments d'una nació que ignora que la sobirania resideix en el poble espanyol.
Las palabras del monseñor Argüello no parecían provenir de un líder espiritual.
L'entrevista figurava a la secció de Política del diari, no a la de Religió. En aquestes mateixes pàgines, també publicades diumenge, les seves declaracions contrastaven amb el text del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, qui es referia a Crist com el bon pastor, a la humilitat com a virtut cristiana i a la serenitat durant períodes turbulents.
Lee tambiénLa tempesta (política) perfecta
Les afirmacions del monseñor Argüello no van sorgir de cap deliri, per utilitzar la frase de Montesquieu, però sí d'una certa febre, per seguir el discurs de l'autor de L’esperit de les lleis. O, o almenys, haurien de ser enteses dins del clima d'alta tensió que es respira a Madrid, on la dreta pensa que finalment ha atrapat Pedro Sánchez. Cada vegada més persones estan deixant de banda la neutralitat requerida, independentment de les seves robes, uniformes, hàbits religiosos o codis ètics. La capital s'ha convertit en un infern contra el Govern socialista, i fins i tot alguns religiosos semblen mostrar els seus costats més foscos. L'autèntic esperit nadalenc només es troba en les llums dels carrers.