Jofre Bardagí homenatja Joan Manuel Serrat i el seu pare en un disc publicat en dues parts
L’ídol de la nova cançó, referent
El cantant i el Noi del Poble Sec presenten el projecte, que arribarà als escenaris al maig, al Guitar BCN
Jofre Bardagí i Joan Manuel Serrat, a Paral·lel 62
“Així que tinc bolo?”, li pregunta sorneguer Joan Manuel Serrat a Jofre Bardagí mentre parlen, a la sala Paral·lel 62, del disc Jofre Bardagí interpreta Serrat (U98 Music), en el qual el fill de Josep Maria Bardagí i cantant de Glaucs fa un doble homenatge, d’una banda l’explícit al seu padrí, Serrat, i de l’altra al pare, que el 1998 ja havia publicat Bardagí interpreta Serrat.
El Noi del Poble Sec, juganer, no es compromet a cantar quan es presenti el disc –el 13 de maig, dins el festival Guitar BCN, i el 22 del mateix mes a Madrid–, però va recordar que el disc li havia fet molta il·lusió: “Tenia curiositat, però no m’hi vaig voler ficar per no interferir, perquè intervenir en el projecte d’una altra persona, per molt que te l’estimis, és una càrrega i és millor quedar-se quiet”. Al disc, Serrat fa una col·laboració molt especial, ja que canta Una mujer desnuda y en lo oscuro, un poema de Benedetti, amb la mateixa guitarra que al seu dia va gravar el mestre Bardagí, el seu amic: “Era un músic i arranjador extraordinari, i n’he tingut de molt bons, com Burrull, Miralles i Kitflus. Era un home desbordant que no es casava mai amb ningú. Hi vaig compartir molts anys, moltes fantasies, moltes hores perdudes, però que són sempre hores guanyades a la vida. Per sort, el Jofre s’assembla molt al seu pare, en el sentit lúdic de la vida, i ha tingut un preceptor que ha jugat amb ell. Curiosament, un dia vaig descobrir que la filla del Jofre camina exactament com caminava el seu pare, fent el pallasso de la mateixa manera. Hi ha una manera d’entendre la vida que ve de fàbrica”.
Lee también
Bardagí recorda que de fet, ell va néixer al mig d’una gira, i amb només 15 dies ja hi va anar ell, i que “amb les fundes de les guitarres ens feien un bressol a mi i a les filles del Joan, la Maria i la Candela, i m’encanta haver viscut això des de petit”. Però el cert és que “no li donava valor artístic fins cap als 13 o 14 anys”, quan va descobrir que “el Joan és el Serrat”: “És el pare de la Maria, però també és l’autor d’unes cançons que trobo brutals i de les millors coses que s’han fet a la cançó i una influència molt gran dins dels meus autors i cantants de referència, amb Dylan, Springsteen, Radiohead i algú més”.
En aquest primer volum, Bardagí ha inclòs deu cançons, entre les quals també hi ha Temps era temps (amb Santi Balmes), Cançó de matinada, Mediterráneo, Res no és mesquí o Malson per entregues –compartida amb Ana Belén, Andreu Buenafuente i Litus–, a les quals a l’abril se n’hi afegiran deu més, com ara Plany al mar, Paraules d’amor, Es caprichoso el azar o Hoy puede ser un gran día –arribaran a ser la meitat en català i en castellà–, però no ha volgut detallar les col·laboracions perquè les veus encara no s’han enregistrat.
“Penso que m’he ja fet molt gran, si em donen aquests premis”, diu Serrat sobre la Medalla d’Or de la Generalitat
Bardagí també ha explicat que el concert de presentació no serà només un repertori de cançons: “Explicaré algunes coses i anècdotes, i la idea és que hi hagi alguns convidats”.
Serrat també ha volgut agrair la Medalla d’Or de la Generalitat, “un reconeixement inesperat que rebré amb tota l’alegria. Penso que m’he fet ja molt gran perquè em toquin aquests premis... Però d’alguna manera també és un premi del públic”. “He tingut la sort de poder deixar de cantar sense haver-me barallat amb l’ofici, un ofici que segueixo estimant, perquè no és una feina dura, dura és la vida dels manobres”.