Si Nadal és ple de tradicions, la del circ també en forma part. Però aquest art escènic, que va arribar a ser el millor espectacle del món, no ha parat mai d’evolucionar, aconseguint l’equilibri entre el vincle amb la tradició i l’última novetat. Presentem tot seguit uns quants espectacles de circ, o no, que es podran veure durant aquestes festes a Barcelona.
LA GRAN PLANTADA
30è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris
Fins al 18/I
L’Ateneu Popular 9 Barris ha aconseguit, per un esforç constant i de compromís, convertir-se en la referència del circ d’hivern amb nom propi. No és aliena a aquest èxit l’escola de circ de l’ateneu. Aquest any celebren el 30è aniversari amb l’espectacle La gran plantada, que vol ser un homenatge naturalístic als orígens i a la persistència de l’Ateneu Popular 9 Barris. Dirigit per Bet Miralta i Jordi Aspa –els Escarlata–, el muntatge “s’inspira en les plantes pioneres: espècies capaces de brotar, créixer i resistir en espais adversos, com les esquerdes del ciment, metàfora de l’ateneu que l’acull, símbol de la lluita veïnal, i també dels artistes de circ, que treballen sovint en situacions de risc i esforç extrem, recordant-nos que la vida, igual que l’art, persisteix en les condicions més adverses”. A l’escenari, cinc artistes de cinc disciplines: Toni Gutiérrez, corda llisa; Núria Solina, pallassa i música; Giada Marilungo, equilibrista de cable i ampolles; Simona Huber, roda Cyr i acrodansa, i Jake Oob, equilibrista de verticals, acrobàcia a terra i portés.
'Qui som?', de Baró d'Evel
QUI SOM?
Baró d’Evel (Teatre Lliure)
Fins al 30/XII
Al Teatre Lliure de Montjuïc arriba Baró d’Evel, oferint l’espectacle Qui som? Durant deu dies: “Una marató”, manifesta Camille Decourtye, la meitat del tàndem que mena la companyia amb Blaï Mateu Trias. Estrenada al Festival d’Avinyó i al Grec del 2024, ara fa parada a Montjuïc, al mateix escenari que han representat Falaise, un altre dels seus espectacles d’èxit. Però, és circ? Malgrat els orígens, Baró d’Evel és el gresol de totes les arts escèniques.
“Amb 23 persones de gira, comptant-hi els ceramistes, continuem barrejant-ho tot, la vida i l’espectacle en un sol camí –assegura Mateu–. Creem de mica en mica i l’escenografia arriba al final. Al col·laborador el posem en zones vulnerables a l’hora de crear, amb intuïcions que només s’acaben concretant quan hi ha el públic”. Decourtye hi afegeix: “L’obra és un viatge amb els espectadors, que són els que tenen les claus per obrir les portes, i això depèn d’ells”. I continua: “Fa 15 anys que treballem junts i cada vegada que comencem una obra tenim la capacitat de treballar en equip: no es tracta de tenir raó, les coses es resolen amb el moviment”.
Qui som? , Qui soc? , On som? Són les tres parts d’un tríptic en el qual treballen. “No esperem que les propostes responguin a aquestes preguntes”, explica ell, i ella es demana: “Amb el que estem vivint al món, com fem i què ens fa continuar anant al teatre quan el món s’està cremant. Qui som? Neix després de la covid, mirant de donar sentit a anar a teatre. La poesia és un dels pocs camins imaginaris per posar en marxa els nostres cossos: moure els cossos per connectar-nos junts i viure”. I conclou: “L’espectacle busca allò no humà, convocant el pitjor, com el feixisme, en contrast amb un món oníric, molt dolç, com el mar i la muntanya”.
El procés creatiu compta des d’ahir mateix amb un documental, dirigit per Salvador Sunyer, que ha seguit la companyia durant cinc setmanes de creació d’aquest espectacle.
TERRA
Circ Històric Raluy
Fins a l’1/III
Arriba la proposta “més evocadora i poètica” del Circ Històric Raluy. Amb la carpa i les caravanes tradicionals instal·lades al Moll de la Fusta de Barcelona, l’espectacle és “un homenatge a la Terra i a la vida compartida”. Rosa Raluy Chy dirigeix aquest espectacle, que “neix del desig profund de reconnectar amb el que és essencial: un homenatge a la Terra, als seus cicles, a les seves forces invisibles i a la seva bellesa fràgil”. Tot això, “amb el llenguatge universal del circ, l’espectacle parla d’un món que respira, es mou i evoluciona, igual que els cossos dels artistes a la pista”.
En escena, números de moltes disciplines circenses, amb artistes com Kimberley Raluy i Jillian Raluy (cintes aèries i Water Meteor), William Giribaldi (regidoria), Aleix Gómez (presentador), Ruslana Moroz i Anna Silvirova (ball), Caroline Niemen (trapezi), Trio Bokafi (acrobàcia amb bàscula), Leona Mohacsi (hula-hoops), Aljosha Coatti (teles aèries), Omar Marton (equilibri), Sandro Roque (comèdia) i Jaume Vendrell (percussió).
MÉS ESPECTACLES
Aquitània Teatre / La Gleva
Fins al 22 de febrer, l’Aquitània acull l’espectacle El circ dels impossibles, de Mag Stigman. I a La Gleva, dels Teatres del Farró, només fins al 21 de desembre, s’hi presenta Monstruas, d’Anemisko, proposta de nouveau clown, dirigida per Mila von Chobiak. A partir de la idea original de Jango Edwards i Cristi Garbo, l’espectacle explica la història d’una vampira i la seva serventa.
Premis Zirkólika
El pallasso Marcel Gros, premi a la trajectòria
El pallasso Marcel Gros va ser reconegut amb el premi a la trajectòria dels XVI premis Zirkólika de Circ de Catalunya, que es va celebrar ahir a la carpa del Circ Històric Raluy.
A més, van ser guardonats com a millors espectacles el solo de dansa-circ Carena, de la funambulista La Córcoles (en categoria de circ de carrer); l’espectacle de roda Cyr, ganivets, vidre i faquirisme Cuirassa oberta, de la trapezista Marilén Ribot (en circ de sala); la música, circ i teatre físic de l’oníric Winter, de My!Laika (en circ de carpa), i el clown gestual de Forat, de Dudu Arnalot (en categoria de pallassos).


