Sis espifiades el 2025
1) Admeto haver venut al gener les joies de l’àvia: una bola de medalletes de batejos i comunions. L’or no ha deixat d’encarir-se des d’aleshores i la plata ja és el nou or. Iaia: no torni a somriure quan transitem per carrers foscos.
2) He exagerat l’impacte dels aranzels de Trump, a qui he cregut capaç d’enfonsar l’economia mundial; però aquesta ha demostrat ser més resistent i predictible que ell. I a La Contra he parlat massa d’ell, que és el que vol, i el que volen els qui amb ell es volen carregar la Unió Europea: per què els qui l’admiren i volen destruir la UE es creuen patriotes espanyols o catalans si el final de la UE arruïnaria Espanya i Catalunya?
3) He temut l’esclat de la bombolla de la intel·ligència artificial, perquè la jutjava més impressionant que intel·ligent. De vegades, em semblava la revolució tecnològica més gran de la història; i d’altres, la simple evolució d’internet. Potser s’acaba desinflant a poc a poc... Pffff. Sense esclat.
4) No he cregut prou en el poder dels Nobel. El de Química 2025, Omar Yaghi, ho ha estat per descobrir materials amb què extreure humitat de l’aire calent. Yaghi és d’origen palestí. Els seus pares van ser expulsats de casa seva per colons israelians i va créixer en un camp de refugiats jordans. Allà l’aigua escassejava i va començar a interessar-se per extreure-la al desert. En rebre el premi, va dir que l’obsessió per obtenir-la va decidir la seva vocació científica. I aprofito per recomanar el llibre de Xavier Ayén, Palabra de Nobel (Libros de Vanguardia), amb les seves entrevistes inoblidables als de Literatura.
Aquest 2025 he exagerat l’impacte dels aranzels de Trump i he temut l’esclat de la bombolla de la IA
5) He cregut que l’assetjament era una conducta més de dretes que d’esquerres quan el 2025 demostra que es tracta d’abús de poder i el comet –tant a la destra com a la sinistra– qui el té en excés. Per això, la clau de l’honestedat d’un país, que és la de la seva prosperitat, és oposar sempre a cada poder el seu contrapoder.
6) He esperat que els EUA frenessin l’expansionisme xinès. En canvi, aquest 2025, Trump s’ha anat repartint el planeta amb l’imperi asiàtic i el seu lloctinent rus. Als europeus ens deixen en fora de joc: o ens unim més o ho passarem molt malament per separat.
I deixeu que em posi una medalleta o l’hi posi a l’analista Xiang Lanxin, qui a l’octubre va anunciar a La Contra que “La pau a Ucraïna és qüestió de tres o quatre mesos”. Abans-d’ahir Trump va dir que “ la veia molt a prop”. Gràcies, Xiang. O xièxie (déu-n’hi-do quants idiomes que parla ChatGPT). Potser hauríem de posar un “made by h umans” (fet per humans) en tot text que ho sigui.
