Les T de Teatre són quatre actrius inquietes que, des que van debutar el 1991, no han parat de fer coses, i sempre coses diferents. Tot i que el seu segell personal és inconfusible, cada nova proposta explora mons diferents. Per al nou espectacle han comptat amb la complicitat de Nelson Valente, que els ha fet un vestit a mida. El resultat és Avui no ploraré, que es va estrenar a Temporada Alta i ara arriba al teatre Goya, on faran funcions de Nadal i Cap d’Any.
Avui no ploraré explica la història de tres germanes, amb alguna referència al clàssic de Txékhov, el dia que una d’elles torna a casa després d’haver estat ingressada un mes en un centre psiquiàtric. A poc a poc se sabrà la realitat de cadascuna d’elles, de les parelles i d’una nova amiga, per descobrir les disfuncionalitats de tots els personatges, que de vegades queden amagats per l’entorn domèstic.
El dramaturg argentí ha fet un vestit a mida per a la companyia, amb una peça tràgica “que congela el riure”
El dramaturg i director argentí explica com va anar tot plegat, des que va acceptar l’encàrrec de les T de Teatre: “Vaig parlar amb les actrius, me’n vaig anar a Buenos Aires amb la idea de fer una comèdia, i allà en va sorgir l’estructura i vaig tornar amb el material. És una comèdia de 80 minuts rient, que al final et queda el somriure congelat i et demanes de què t’estàs rient”.
“Una germana està ingressada un mes en una institució psiquiàtrica i quan en surt les altres germanes li preparen un àpat de benvinguda, en el qual s’hi cola una amiga del centre –continua Valente–. Com que la meva família és disfuncional, són les úniques famílies que m’interessen, i en aquest cas reprenc el tema d’ El loco de la camisa, amb la bogeria dins de la família, que de vegades no s’acaba de veure”. En aquesta ocasió, Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca compten amb Albert Ribalta i Jordi Rico, dos actors amb els quals treballen sovint, i interpreten la traducció catalana de Sergi Belbel.
Lee también
Duch és l’amfitriona. “La Lola és la germana gran i amb el seu home, Albert Ribalta, fan el sopar a casa seva”, refereix. “L’obra té un ritme molt trepidant, tal com l’ha dirigida en Nelson”. I Ribalta respon: “Si el personatge de Pla és la llum, el meu és tot el contrari. En Nelson parla de la bogeria de la normalitat”.
Carme Pla és la germana que ha estat ingressada, i revela una gran veritat: “Penso que tot i venir d’un centre psiquiàtric, el meu personatge és el que està més sa de tots plegats. També penso que és el que té l’ull de l’espectador, el punt de vista que el públic compartirà. Amb en Nelson hem anat ordint tot l’entramat posant-hi capes i capetes”.
Àgata Roca hi afegeix: “Amb en Nelson treballem amb complicitat i ens demana: ‘Tenéis que pisaros, pero que se entienda todo’... I no és fàcil. I tampoc és fàcil per a ell venir de fora i entrar dins d’una família, com som nosaltres. Jo interpreto la Bibiana, la germana més desastre, parella del Miquel (Jordi Rico)”. I l’actor apunta: “El meu personatge té una empatia excessiva i això fa que la cosa s’emboliqui sovint”.
I Marta Pérez és l’Oltra: “És el detonant, no li han donat l’alta a la institució mental i segurament no l’hi donaran en un futur proper. Apareix a la casa on no ha estat convidada, tot i que ella es pensa que sí”. I ironitza: “És una obra molt nadalenca...”.
Tot l’equip coincideix que, malgrat la part tràgica, l’obra té molt de vodevil, amb un personatge singular que és l’escenografia d’Alejandro Andújar. Avui no ploraré farà gira per Catalunya, les Balears i el País Valencià, i està previst que a la tardor se n’estreni la versió castellana.
