Explica Jordi Casanovas que fa un parell d’anys, en un viatge en tren de Barcelona a Madrid, es va trobar amb una bona amiga de l’institut i que es van passar el viatge recordant aquells temps. També confessa que ell sentia alguna cosa per ella, però com que li semblava que no hauria estat correspost, no va fer mai el pas. “En els temes de l’amor he estat molt sapastre i he tingut moltes ruïnes”, reconeix el dramaturg i director de Göteborg, que s’estrena a La Villarroel, amb funcions per Cap d’Any i Any Nou, i que suposa la seva obra número 50, “entre estrenades i publicades”.
Casanovas dona més detalls d’aquella trobada fortuïta a l’AVE: “Xerrant xerrant, vam arribar a la conclusió que tots dos sentíem alguna cosa per l’altre. D’aquí sorgeix aquest ‘i si’, què hauria passat si aquella connexió dels 18 anys la reprens al cap de 30 anys, amb totes les motxilles que no tenies aleshores?”. Aquesta és la pregunta que dispara la imaginació del dramaturg i que li fa escriure aquesta peça, amb totes les distàncies i convertint aquella guspira en una altra història.
Maria Molins i Roger Coma són la Paula i el Sergi de grans, i Berta Rabascall i Jan Mediavilla, de joves
“Quan fem ficció, sempre li donem voltes a aquests ‘i si’, és a dir, què hauria passat en una determinada circumstància, si haguéssim actuat d’una altra manera”, manifesta el dramaturg. Són les preguntes recurrents: i si hagués fet això en lloc d’allò altre?, i si li hagués dit això en lloc de callar?, i si hagués baixat en aquella parada en lloc de la següent?
Göteborg neix d’aquest retrobament al cap de 32 anys, però amb un començament molt sorprenent: sense avisar, la Paula es presenta a casa del Sergi amb una proposta urgent. Es tracta de reconstruir l’última nit del viatge a Göteborg on la seva connexió es va trencar per sempre. “És molt extrem que algú piqui a la porta, com se li acut a aquesta dona anar a picar a casa d’algú? Però anem descobrint coses que li donen sentit a tot plegat”, apunta el dramaturg.
La Paula es presenta amb el diari que va escriure aleshores i proposa al Sergi de passar la nit plegats per esbrinar, a partir de les notes del diari i dels seus records fragmentats, què els va passar perquè l’amistat s’acabés. Casanovas refereix que “és una comèdia dramàtica i romàntica; com les neules, és una mica cruixent al principi i molt dolça al final. I és molt atractiu contrastar aquestes dues èpoques: 1993, quan no hi havia internet, i 2025”.
Lee también
El dramaturg es guarda una altra carta: “Ho recorden amb un diari i el públic ho veu a través dels personatges joves. Tots quatre personatges volen deixar-se anar, volen sentir l’amor, però alhora hi ha alguns obstacles que no els ho permeten, com a totes les històries d’amor”. Per a aquest propòsit compta amb Maria Molins i Berta Rabascall, que interpreten la Paula madura i la jove; i Roger Coma i Jan Mediavilla, que són el Sergi madur i el jove. I tots quatre poden coincidir a l’escenari.
Rabascall defineix així el seu personatge: “La Paula vol sentir la vida plenament. Ningú no vol mostrar les seves pors més fosques i els moments més dolents, però amb el Sergi troba algú amb qui obrir-se, perquè ell també està en un moment semblant”. I Mediavilla afegeix: “El Sergi ho vol tenir tot controlat i molt calculat, però la Paula li trastoca tot, és com un tsunami. Ell té problemes per socialitzar, s’estima més estar sol”.
Molins considera que “l’interessant del text és la desconstrucció de tots dos per arribar on són, per treure’s totes les màscares que s’han hagut de posar a la vida per tirar endavant”. I Casanovas revela que l’amiga de l’AVE encara no en sap res, d’aquesta peça, però que “no és una carta d’amor”.
