Jocs de guerra
Fa poc més d’un any, vaig sortir d’X. Sempre me’l vaig prendre com un joc, però esdevingué tan agressiu que deixà de divertir-me: desgasta la imaginació, l’autoestima, el sentit de l’humor, i no hi pots guanyar de cap manera. Facis el que facis, diguis el que diguis, l’antic Twitter ho tornarà en contra teu. Tant se val que sigui veritat o mentida; allà pren una dimensió manipulada que s’alimenta –precisament– de qualsevol intent per aclarir les coses.
Amb mala idea o mala informació, qualcú hi publica una bola: “Quina vergonya que a la conferència internacional de colors no hi hagi el verd”. Tot d’una, els sensibilitzats amb el verd, amb la llibertat cromàtica, i tots els que són crítics amb qui va contractar els organitzadors, contesten que és un escàndol, exigeixen dimissions. Tant és que a la conferència hi participin el maragda, el llima i el caqui, és igual si l’organització parla amb qui va amollar la bola i li mostra l’error. No la retirarà. Perquè, sí, d’acord, potser n’hi ha, de verds, però de fet el que cal són blaus, on són els blaus, eh?
La llibertat d’expressió a les xarxes pot condemnar-te en molts sentits
Les xarxes en general, i X en particular, empren els continguts per descontextualitzar-los i portar-los a la guerra. Independentment de quina intenció tenien, tots acabaran confrontats o ignorats. Així, un perd el control sobre el que hi ha publicat, que serà jutjat per uns interessos sovint contraris als seus. Els Estats Units volen revisar els darrers cinc anys de l’historial a xarxes dels viatgers estrangers que vulguin accedir al país. La llibertat d’expressió pot prohibir-te’n l’entrada tot i que sigui per fer turisme.
De fet, la llibertat d’expressió a les xarxes pot condemnar-te en molts sentits. Quan me’n vaig anar d’X, vaig sentir pau. Era un descans, no estar pendent de les trinxeres ni de les reaccions que pogués provocar un tuit, no haver de calcular cada paraula, cada like , no pensar a partir del que hi passàs. A la pel·lícul a Jocs de guerra, un jove hacker troba la manera d’evitar que la supercomputadora del Departament de Defensa iniciï un atac nuclear per un error informàtic: fa que competesqui amb si mateixa al tres en ratlla. Com que no hi ha solució, la computadora entra en bucle fins que es curtcircuita. Els que són a dins no se n’adonen, però des de fora sembla que X es troba just en aquest punt.