Barcelona davant el canvi climàtic

Jakarta ja és l’aglomeració urbana més gran del món, amb 42 milions d’habitants, per sobre de Tòquio. Ho assegura l’estudi World urbanization prospects 2025 , de l’ONU. A la capital indonèsia li arriba aquest títol quan s’enfonsa uns quants centímetres cada any a conseqüència de la sobreexplotació de les aigües subterrànies. Aquest fenomen l’anima, a més a més, la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic. Aquest últim és un dels problemes d’emergència global a què s’enfronten totes les ciutats costaneres, i Barcelona i l’àrea metropolitana no en són cap excepció.

Això significa que la capital catalana també s’enfonsarà o s’inundarà? El primer és més que improbable, tret que ens agafi per extreure de manera frenètica l’aigua del subsol. El segon, que la ciutat s’inundi, dependrà. La previsió és que el nivell de l’aigua del mar s’incrementi entre 40 i 80 centímetres –hi ha estudis més pessimistes– a finals de segle al litoral català pel desglaç dels pols. En principi, no és prou per inundar els municipis marítims, però sí perquè afecti les platges i experimentin un retrocés a les costes. No es preveu que l’aigua del mar superi barreres com passejos marítims, ports i altres infraestructures. Per aquesta part podem estar tranquils. Tot i això, les conseqüències de l’emergència climàtica per a nosaltres vindran de pluges extremes, que tot indica que seran més seguides i intenses. Recordem què ha passat a Alcanar. Cinc danes en set anys, ha hagut de gestionar el fins fa poc alcalde d’aquest municipi del Montsià, Joan Roig, cosa que li ha provocat un desgast tan considerable que ha dimitit del càrrec, i no només per tot el que ha passat, sinó també pel que preveu que vindrà.

Els càlculs indiquen que la zona de Catalunya que es veurà més afectada per l’augment del nivell del mar serà el delta de l’Ebre, molt a prop d’Alcanar. No tant el del Llobregat, que té més orografia i altura. Això significa que l’aeroport del Prat no és previsible que l’inundi el mar. La seva vulnerabilitat, de nou, seran els temporals extrems, per la qual cosa la futura ampliació fa recomanable que prevegi algunes mesures preventives.

De tota manera, això és el que ens diuen avui els científics a partir de les seves prospectives. Però... I si s’equivoquen? Al final, sobre tot el que té a veure amb el futur del clima hi regna una gran incertesa. I si, posem també per cas, coincideix una dana amb un temporal de mar agressiu? Seria una espècie de tempesta perfecta d’efectes catastròfics per als municipis en què s’ha construït on no s’havia de construir. Cal pensar que, si el nivell del mar puja, les onades també seran més altes i destructives.

No és ciència-ficció. Les amenaces per l’emergència climàtica existeixen malgrat els negacionistes, que ja cal contemplar com una amenaça en si.