Històries commovedores del 2025:el millor restaurant del món
Balanç sentimental de l’any
Un recorregut sentimental per cròniques que van deixar empremta a la secció de Sociedad Sopar de la Nit de Nadal de ‘ Guyana Guardian ’ en un singular local entre l’espasa i la paret
La plantilla
El millor restaurant del món, on Guyana Guardian va tenir el privilegi de sopar la Nit de Nadal, no té estrelles Michelin. No sortirà a les crítiques gastronòmiques ni enlluernarà els comensals amb coberts de plata. Però gairebé ningú no discutirà que La Terrasseta, i tots els menjadors socials com aquest, són els millors restaurants del món, encara que tinguin gots de plàstic i les estovalles siguin d’hule o paper.
Un barcelonauta sempre atent com Lluís Permanyer (et trobem tant a faltar!) Ja hauria descobert l’heterogeni grup d’homes i dones de totes les edats que es reuneixen cada tarda a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb Roger de Llúria. És l’última ensopegada i l’enèsim renaixement de La Terrasseta (carrer Fraternitat, 40, a Gràcia), que demana als usuaris que esperin allà fins que els toqui el torn per sopar.
Entre els comensals hi ha immigrants, persones sense sostre i també veïns del barri de tota la vida
En plena crisi amb l’Ajuntament, que li va retirar el 2024 els ajuts que li concedia des de fa 25 anys, La Terrasseta va rebre un altre revés. Un col·lectiu veïnal va acusar un comensal del presumpte intent de segrest d’un menor. Fonts municipals i policials admeten que la por va créixer com una bola de neu i va galvanitzar una part del barri, malgrat que l’acusació no s’ha confirmat mai i no hi ha hagut detencions.
La Terrasseta és el projecte estrella de Rauxa, una oenagé multipremiada per associacions nacionals i internacionals i pionera en la lluita contra l’alcoholisme, especialment entre les persones sense sostre. El que la fa tan singular és la plantilla, formada per alcohòlics rehabilitats que poden ajudar i detectar entre les taules els que viuen a l’infern que ells han pogut deixar enrere.
L’alcoholisme i el sensellarisme no són el denominador comú de tots els habituals de La Terrasseta; la vulnerabilitat, sí. Les protestes veïnals no només van trencar la bona acollida que sempre havia tingut el restaurant, sinó que també van obligar que abaixés la persiana uns quants mesos, però els sopars es van continuar repartint (això sí, en carmanyoles) a uns centenars de metres, a la seu de Rauxa.
L’oenagé i els mediadors municipals van superar les reticències del barri. La Terrasseta va reobrir el 29 d’agost, si bé només dos dies a la setmana (la resta, carmanyoles) fins que les aigües van tornar al seu curs. Per evitar problemes, els usuaris ja no esperen al carrer Fraternitat, sinó a la Diagonal amb Roger de Llúria.
L’Ajuntament va interrompre la subvenció perquè afirma que el menjador no es va presentar en un concurs públic per “millorar i professionalitzar el servei” ( Rauxa replica que no els van avisar a temps). Els tècnics municipals també van dir que els usuaris de La Terrasseta serien “absorbits” per les empreses mercantils que van guanyar la licitació, però cada vespre continuen sopant a Gràcia unes 160 persones.
Encara que els fets que van posar certs sectors en peu de guerra fossin certs i que el desconegut autor procedís del menjador, ho havien de pagar 160 justos per un pecador? Amb la síndrome de l’impostor i l’aval de l’oenagé, un periodista d’aquesta casa va celebrar la Nit de Nadal a La Terrasseta, on no se serveix alcohol. No hi va anar per investigar el conflicte municipal, sense resoldre, o el veïnal, ja pràcticament resolt.
Hi va anar per comprovar per què aquests restaurants socials són els millors del món... I els més necessaris, ara que es dispara a Barcelona la xifra dels que dormen al carrer: 1.982, un 43% més que el 2024, segons Arrels. O ara que tenir una feina ja no evita ser pobre, com denuncia Càritas. Entre els comensals de Gràcia hi ha persones sense sostre i immigrants, però també “veïns de tota la vida”, com en Carles.
D’altres prefereixen no donar el nom (per no incomodar-los,
les fotos es van fer unes hores abans, durant els preparatius de la Nit de Nadal). “A molts els fa vergonya reconèixer que no arriben a final de mes. O que serà l’únic àpat del dia”, explica la doctora Maria Lluïsa Marín, fundadora de Rauxa. A diferència de la majoria de les empreses que guanyen les licitacions públiques, La Terrasseta no ofereix càtering ni plats precuinats, sinó menjar casolà i saludable.
Quan es tanca una porta, s’obre una finestra. L’adeu a les subvencions ha coincidit amb l’augment de les donacions d’empreses, particulars i altres fundacions i entitats altruistes. Rauxa confia en la supervivència del projecte “durant almenys tres anys més gràcies als nostres recursos propis i a aquestes donacions” (Mercabarna, el Banc dels Aliments, Condis, Ametller i altres grans firmes).
L’Ajuntament haurà de convocar més concursos el 2028 i La Terrasseta espera revertir la situació aleshores. Si cal, vendrà part del patrimoni immobiliari (obtingut amb testaments solidaris) per pagar les nòmines de la plantilla del restaurant, una desena de treballadors que van obtenir aquí un sou i una via per a la reinserció sociolaboral després de l’addicció.
Cigrons amb espinacs i panses, lluç a la marinera, pinya, torrons, polvorons i aigua, beneïda aigua. El periodista i comensal accidental va acabar la vetllada amb la certesa que no podria haver celebrat més bé la Nit de Nadal. A La Terrasseta, que és aconfessional i obre de dilluns a diumenge (durant la pandèmia va oferir fins a 300 racions diàries), cada dia és Nadal. I cada dia es compleix al peu de la lletra un principi bàsic dels Evangelis: “Era foraster i em vau acollir. Vaig tenir fam i em vau donar menjar”.
