Així és l'ISIS a Nigèria, el país del Sahel que pateix el terrorisme integrista des del 2009
Intervenció dels Estats Units en l'Àfrica
La violència afecta cristians però també musulmans i sovint amaga un conflicte per la tinença de terres al motor econòmic de l'Àfrica, que ja ha viscut l'assassinat de més de 30.000 persones
Fidels resen a l'Església Evangèlica Winning All (ECWA) durant una convocatòria d'oració a Minna, Nigeria
A la conca del llac Txad —o en el que queda d'ell— el terror ha pres el control.
Aquest accident geogràfic marca el cor del Sahel, la regió on, durant l'últim any, es van produir la meitat de les morts causades per grups islamistes a l'Àfrica. A Nigèria, el país més poblat del continent, la situació ha escalat fins a convertir-se en una qüestió d'abast internacional, especialment des que Donald Trump va incloure a finals d'octubre el país en la llista d'estats d'especial preocupació.
En aquest context, la part nord-est del país s'ha establert com el bastió del gihadisme a Nigèria. Quan parlem de l'ISIS en aquest país africà, parlem de Boko Haram, un grupo terrorista de caràcter salafista, que defensa l'islam sunnita més conservador, la interpretació literal de l'Alcorà i el retorn radical a les tradicions islàmiques. El grup, que va començar a operar en forma d'atacs violents el 2009, va tenir el seu pic d'activitat entre el 2014 i el 2016, anys en què la milícia va jurar lleialtat a l'Estat Islàmic i es va acabar dividint en dues faccions enfrontades entre si pel control de l'estat nigerià de Borno.
Trump ha atacat las facciones de Boko Haram per la seva persecució de cristianos
La violència entre els dos grups —l'Estat Islàmic a l'Àfrica Occidental (ISWAP, per les seves sigles en anglès) i Jamā'at Ahl as-Sunnah lid-Da'wah wa'l-Jihād (JAS)-, ha resultat aquest últim any en 3.982 morts, un 74% d'aquestes a Nigèria, país que s'emporta la pitjor part. Segons l'administració Trump —i la justificació utilitzada per intervenir militarment en la regió— la gran majoria d'aquestes morts són cristians, argumentant que hi ha una cacera religiosa al país.
Malgrat les xifres en ocasions inflades que presenten alguns cercles de la dreta nord-americana —més de 100.000 cristians morts en mans de gihadistes— diversos analistes apunten que es tracta d'una inseguretat generalitzada, al reportar múltiples atacs contra mesquites i comunitats musulmanes a la mateixa regió.
En aquest sentit, en un país on la xifra de persones musulmanes i cristianes és pràcticament idèntica, el terrorisme està assassinant occidentals i cristians, però també musulmans considerats “infidels” per tenir una interpretació més contemporània de la religió.
Cal destacar que en els últims anys el conflicte ha emigrat també a la part sud del país, per diverses raons, entre les que es troben la voluntat de continuar directrius del nucli de l'Estat Islàmic atacant objectius cristians i considerats infidels, però també guanyar visibilitat internacional, dispersar la pressió de l'Exèrcit nigerià i prendre el control d'una de les zones més riques del país, on es concentren la major part de la producció petroliera i dels ingressos estatals.
El conflicte ha emigrat també a la part sud del país, on es troba el nucli econòmic de Nigèria
Més enllà de la violència terrorista, Nigèria arrossega tensions que transcendeixen el factor religiós i tenen un marcat origen ètnic. És el cas dels pastors fulani, un grup ètnic majoritàriament musulmà assentat al llarg de l'Àfrica Occidental, que algunes fonts vinculen amb episodis de violència gihadista. Tot i això, els fulani han protagonitzat conflictes tant amb comunitats musulmanes com cristianes en diferents regions del país i, segons experts citats per la BBC, aquests enfrontaments responen principalment a la competència per l'accés a la terra i als recursos naturals. La natura dels atacs contra comunitats cristianes i llocs de culte ha contribuït, no obstant això, que aquests episodis s'interpretin sovint en clau religiosa, associant-los erròniament amb la gihad.
Dins de Boko Haram hi ha, a més, diferències clares entre les seves diferents faccions pel que fa a objectius i mètodes: des del recurs a una violència més o menys indiscriminada fins a l'execució d'assassinats selectius. En termes generals, qualsevol persona a qui no doni suport al grup —percebuda com a col·laboradora de l'Estat— pot convertir-se en objectiu d'atacs per part d'aquestes milícies.
Lee también
L'expansió d'aquests grups suposa una amenaça de primer ordre, no només per a Nigèria, sinó per al conjunt del continent africà, que podria veure compromesa la seva estabilitat si el gihadisme aconsegueix consolidar el seu control sobre territoris estratègics. En els últims anys, aquest fenomen ha posat en perill països com Somàlia, ha debilitat Estats ja fràgils com Mali i amenaça d'estendre's per l'Àfrica Occidental, amb conseqüències directes sobre els mercats energètics globals i els interessos dels Estats Units, que ha optat per intervenir de forma unilateral per contenir-lo. En joc hi ha l'estabilitat de Nigèria —el “gegant de l'Àfrica”— i, amb ella, la de tot un continent.