Las Claves
- Dan Nadel explora la trajectòria de Robert Crumb analitzant la influència del seu germà Charlie i l'entorn familiar violent.
- Charlie Crumb
En cas d'haver visionat el film Crumb, la peça documental de Terry Zwigoff, és possible que només hi percebeu un grup de freaks, on un d'ells va sobresortir en les vinyetes. Per contra, l'autor Dan Nadel va comprendre que per narrar la trajectòria del brillant dibuixant a la seva obra calia indagar en els seus avantpassats, tot i que amb un enfocament diferent, atès que “hi ha una tendència a centrar-se massa en la família a costa d’entendre l’obra i qui és ell, i vaig intentar reenfocar-ho”, afirma, tot remarcant que malgrat tot aquesta cinta els fascina, tant a ell mateix com a Crumb.
Clarament, Nadel tracta el tema familiar i fins i tot reserva un apartat per narrar els antecedents dels pares abans que en Robert nasqués, per després analitzar una infantesa condicionada per uns progenitors amb una mala relació: la violència domèstica era freqüent; el pare, Chuck, exmilitar, es mostrava molt sever, i la mare, Bea, consumia begudes alcohòliques i amfetamines. Tanmateix, la persona que més el va influir fou el seu germà gran, Charlie, que d’alguna manera obligava els seus germans a participar de la seva fal·lera pels còmics, sobretot en Robert, produint multitud de pàgines amb un nivell professional, sovint treballant en equip. “Arribat l’any 1952, la Carol (que tenia onze anys), en Charles (deu), en Robert (vuit), en Maxon (set) i la Sandra (sis) estaven creant els seus còmics”, relata Nadel, que puntualitza que en Charlie exigia que cada mes enllestissin 20 pàgines noves per a un comic book. Ja d'adult, en Robert fins i tot tornaria a dibuixar i trauria a la llum algunes d’aquelles obres conjuntes, en part com a reconeixement.
Des de la seva infantesa, Charlie Crumb obligava els seus germans a crear historietes i els demanava enllestir unes vint pàgines cada mes.
Charlie, que patia de greus trastorns psíquics, va treure’s la vida el 1992 sense haver editat cap treball. Robert encara li va oferir el 2004 un relat final, Passejant pels carrers, en la quinzena edició de ZAP. Maxon, també afectat per patologies mentals, sí que va treure algunes vinyetes, i el prestigi tardà –juntament amb el del seu germà– li va permetre vendre diversos quadres i il·lustracions, i el 2001 va llançar la novel·la Hardcore mother, encara que sovint demanava almoina al carrer. Les dues germanes, per contra, no s'hi van dedicar en cap moment.
Posteriorment a un matrimoni inicial amb la Dana –amb la qual va procrear un fill, Jesse, que va traspassar en un sinistre automobilístic la nit de Cap d’Any del 2017–, període durant el qual Crumb va triomfar en l'àmbit laboral mentre ella gestionava gran part de la tasca corporativa, en Robert va contraure nupcies novament, aquest cop amb la jove artista i precursora del còmic feminista Aline Kominsky (1948-2022), amb la qual establiria un vincle domèstic i creatiu molt productiu: de forma conjunta van editar diversos relats sobre la seva existència, com Dirty Laundry Comics, on igualment va col·laborar la seva filla Sophie, que trauria treballs en capçaleres dels seus progenitors, com Weirdo o Wimmen’s Comix, o pel seu compte, a Belly Button, a més de tocar el banjo igual que el seu progenitor. Avui dia resideix a la zona meridional de França, a la mateixa localitat que el seu pare.

