‘Sum vermis’, la perenne fascinació per Verdaguer
Estrena teatral
Ferran Dordal i Albert Prat prorroguen el seu espectacle al teatre La Fàbrica, del Farró
Sol a l’escenari de La Fàbrica, Albert Prat s’acosta a la figura de Verdaguer
Soc un cuc”. Així es tradueix el títol d’un dels poemes més corprenedors de Jacint Verdaguer, Sum vermis. El popular mossèn Cinto va consolidar l’estructura de la literatura catalana contemporània amb una obra magna, que continua brillant més d’un segle després. Però més enllà de l’obra literària, la seva vida va ser ben enrevessada, amb intrigues de poder i religioses, l’exorcisme i la defenestració.
El dramaturg Ferran Dordal Lalueza i l’actor Albert Prat han volgut portar la fascinació del personatge als nostres dies i han estrenat al teatre La Fàbrica, dels Teatres del Farró, el muntatge per a un home sol Sum vermis [Algunes breus consideracions intempestives sobre Verdaguer]. L’obra és una proposta tan atractiva que, des que es va estrenar el 17 de desembre, el boca a boca ha funcionat molt bé i prorroguen una setmana més. Acabaven el diumenge 4 i ara s’hi estaran fins a l’11 de gener.
“El músic torturat es va barrejant amb la presència del Verdaguer dels últims anys”, declara Dordal
“El 2024 vam fer un recital sobre Verdaguer dins del Festival Clàssics –explica Dordal–. Com que amb Albert Prat volíem tornar a treballar plegats, ens vam plantejar de fer un petit espectacle de Verdaguer, de manera que s’hi han ajuntat les ganes de fer-ho amb la fascinació verdagueriana que va néixer del recital”. Dit i fet, els dos creadors van proposar aquest espectacle “petit, amb un únic intèrpret” als Teatres del Farró i allà continuen.
El muntatge se centra en els últims anys de l’escriptor, però amb un punt de vista molt personal de Dordal i Prat. “És un espectacle sobre Verdaguer que comença des de la fascinació nostra, com si fos una mena d’autoficció verdagueriana –continua el dramaturg–. Parlem de com Verdaguer va aparèixer a la nostra vida i, per tant, s’explica tota aquesta història del Festival Clàssics, i a poc a poc es converteix en una mena de biopic de Verdaguer”.
Però l’actor fa de Verdaguer? “La funció està feta d’una manera una mica estranya, amb un format on l’Albert en realitat està tocant la guitarra i, per tant, té alguna cosa de concert, tot i que no hi ha cançons. La idea de músic torturat es va barrejant amb la presència d’aquest Verdaguer dels últims anys”.
Lee también
Així doncs, aquest Sum vermis és una doble aproximació, dels creadors cap al personatge i del personatge cap al present dels espectadors. “És així perquè hi ha molta opinió. Quan et poses a treballar amb Verdaguer, acabes una mica aclaparat, perquè va escriure moltíssim i, a més, és un personatge que ha estat molt estudiat i que ha estat entès de moltes maneres diferents. Nosaltres fem la broma de dir que estem contents de fer aquest espectacle: així com Sagarra té un llibre que es diu El meu Verdaguer, nosaltres hem fet el nostre Verdaguer”.
A més de les bones crítiques que està tenint l’espectacle, Dordal manifesta que la gent coneixedora del poeta així com la Fundació Jacint Verdaguer destaquen “la rigorositat del que s’hi diu”. Pero Dordal recorda que tot és a través dels seus punts de vista: “Llegim Verdaguer des de la nostra mirada contemporània i intentem trobar-hi els punts d’ancoratge. És a dir, llegim un poeta del segle XIX amb una mirada contemporània, perquè no quedi una cosa allunyada i sobretot historicista, tot i que hi ha molta història i moltes dades, però fent-ho d’una manera que s’acosti a la gent d’avui per entendre’l”.
El dramaturg també refereix que, tot i que l’espectacle se centra en els últims anys, amb textos emblemàtics com En defensa pròpia i Flors del Calvari, no defugen referències a les grans obres de la Renaixença. A l’obra hi ha un contrast entre el respecte a la paraula de Verdaguer i la que diu el personatge de Prat amb la seva guitarra, “que no està tan fixada, i que cada dia té matisos diferents”, assenyala.
Tota aquesta fascinació per mossèn Cinto demostra l’actualitat de la seva figura, que els creadors traslladen al seu món actual: “Hem llegit la seva obra des del nostre món, com a gent que no es dedica a la poesia, però sí a una activitat artística. I ens passa com a Verdaguer, que acaba fent una sèrie de coses, com estar al servei del marquès de Comillas, per poder en realitat practicar la poesia”, conclou Dordal.