Els concerts del 2026: les grans gires s'apropien de l'escenari

El boom del directe no s'atura aquest any entrant, protagonitzat per les grans gires que es desenganxen de festivals per convertir-se en protagonistes únics del seu espectacle, provocant de passada el caos en les cada vegada més habituals vendes massives d'entrades per Internet. Les cues virtuals han reemplaçat a les que es feien anys enrere a les portes de centres comercials i botigues de discos, reunint centenars de milers de persones al voltant de pàgines web com va succeir en els concerts de Bad Bunny, Rosalía, Oques Grasses o Aitana. El mateix va succeir en tornades sonades com els d'El últim de la fila, Eric Clapton o La orella de Van Gogh, que enllustraran un calendari on els grans festivals barregen experiència i joventut, amb The Cure o Doja Cat en el Primavera Sound, mentre el Cruïlla aposta per The Black Crowes o Halsey.

El jove col·lectiu Rússia IDK continua el seu camí ascendent encapçalat per Ruslán Mediavila, àlies Rusowsky, que obre l'any citant-se per dues vegades en el Sant Jordi Club i una més al Festival B per presentar el seu primer àlbum, Daisy, atapeït de sonoritats que excedeixen el bedroom pop en el qual se l'encasellava des que va iniciar la seva carrera anys enrere experimentant amb el seu ordinador. El músic de Fuenlabrada, educat al conservatori, obre una porta per la qual passaran els seus companys Tristán! (19 de febrer, Apol·lo, també al Festival B), que amb 21 anys ja ha passat pel Primavera Sound i Ralphie Choo (27 de març, Sant Jordi Club, també a la Primavera Sound) en la seva tornada a Barcelona després d'omplir dues vegades el Razzmatazz.

Encara que la música no sigui el més important de la cita organitzada per reunir fons en suport a la cultura Palestina, no es pot eludir la presència al cartell d'artistes que capitanejaran els seus propis concerts de gran calat aquest mateix 2026 com Amaia o Bad Gyal. Al seu costat hi haurà artistes de variat pelatge, de Fermín Muguruza a John Talabot, Tinariwen, Oques Grasses, Guillem Gisbert o Yerai Cortés a més del batallador Lluís Llach i diversos representants de la música que neix a les torturades Gaza i Cisjordània, com Salma Alhakim, Kayed Hammad o el poeta Mohamad Bitari.

Encara poc coneguda en la nostra país, la britànica Rachel Keen sap el que és caure i recompondre's amb només 28 anys i un fallit pas per Polydor, segell que va voler convertir-la en una estrella pop a l'ús malgrat la negativa de l'artista, que no va publicar disc però va escriure per a Charli XCX o Beyoncé. Lliure ja de la seva vinculació contractual, en el 2023 va publicar “My 21st Century blues”, on dona curs al seu gust pel pop i el r&b preparat amb ritmes dance sense deixar d'explicar traumes vitals com una agressió sexual soferta en la seva infantesa o els seus problemes de bulímia.

Vista la rapidesa amb què ha omplert tres vegades el Sant Jordi, Alba Farelo bé podria haver-se llançat a l'Estadi Olímpic en un any que espera la continuació de La joia, primer i tardà àlbum de la reina del dembow, que ha deixat pel camí engrunes com Da em o Última nit, avenç del que ha de venir, amb moltes contorsions i provocació marca de la casa. La capital catalana serà el punt de partida de la seva nova gira després de passejar-se pels grans festivals l'estiu passat amb el seu Biquini badness tour.

La cinquena feina de l'australià Kevin Parker, Deadbeat, el portarà per primera vegada a Barcelona en un recinte tancat per presentar un àlbum inspirat en les raves de música electrònica que se celebren a l'oest del continent austral, a les quals dedica el tema End of summer. Una cosa semblant al que mou la celebrada Sirat però amb cangurs en lloc de camells com a escenari de fons on l'autor de The less i know the better ha apostat per un so minimalista amb beats que acompanyen a la pista de ball en l'ambient lisèrgic que acostuma.

No només Oques Grasses omplen estadis sense renegar del seu idioma, per molt minoritari que sigui. A Tol Sarment (això i no una altra cosa signifiquen les sigles ETS) va reunir a 45.000 persones en tres nits en el Bizkai Arena de Bilbao el març passat, tot un assoliment per a aquest quintet de Yécora que enfila pop festiu en eusquera amb total naturalitat, una barreja que ha convertit a la banda liderada per Íñigo Etxezarreta en la més escoltada en eusquera a Spotify. No només això, fa temps ja que van esgotar les seves entrades per al Movistar Arena de Madrid, per on passaran després de trepitjar el Palau Sant Jordi amb Konkista, vuitè àlbum de la formació nascuda el 2005 i crescuda entre festes populars que va convertir el tema Zurekin Batera (Al costat de tu) en un dels himnes de la pandèmia.

Els ecos per la caòtica venda d'entrades per a les dates de Rosalía a Espanya encara ressonen, especialment entre els qui es van perdre en les caòtiques llistes d'espera virtuals. Però l'eco s'anirà apaivagant a mesura que s'acosti la tornada de la catalana als escenaris, envoltada de misteri com tot el que ha embolicat al llançament de Lux. Descartada l'opció d'actuar a grans estadis, i amb poques probabilitats que ampliï dates en un calendari sobrecarregat, es desconeix com traslladarà Rosalía la seva última aposta al directe, si s'acompanyarà d'orquestra simfònica, si convertirà el Sant Jordi en una immensa capa blanca com va fer en les preescoltes dels discos, o com gestionarà els contrastos entre aquesta nova etapa i els ritmes que van protagonitzar l'era Motomama.

Poques tornades tan esperades com el de Manolo García i Quimi Portet, reunits de nou 30 anys després de l'última actuació d'El últim de la fila. El seu retrobament en el 2023, que va donar llum a les reinterpretacions publicades en Desgavell piramidal, va deixar també el germen d'aquest retrobament en gran, on El duet tornarà escudat pels mateixos músics que els van acompanyar en els anys 90 per interpretar el cançoner que esperen els seus fans sense importar els anys que hagin passat. Com mostra les últimes gires en solitari de Quimi i Manolo, on han demostrat el seu bon estat de forma tant interpretativa com compositiva. Encara hi ha temps perquè es desdiguin també de no entrar en l'estudi i facin algun regal més en les seves dues cites en l'Olímpic.

Han passat més de dues dècades des de l'última visita de Slowhand a escenaris espanyols, el retorn d'una llegenda amb totes les lletres que semblava impossible per la seva edat (actualment té 80 anys) i sobretot pels seus problemes de salut, afligit de sordesa per tinnitus i de neuropatia perifèrica, una malaltia que li causa rampes a les cames. Però allà hi ha el llegendari guitarrista disposat a defensar Meanwhile, el seu vint-i-dosè àlbum d'estudi en solitari que inclou sis temes nous i vuit singles publicats des del 2020 amb col·laboracions al costat de Van Morrison o el malaguanyat Jeff Beck. Es tracta de la primera feina d'estudi del britànic des del 2016 (amb l'excepció d'un disc de nadal) quan va anunciar en fals la seva retirada, amenaça que ha airejat durant molts anys per rendir-se una vegada i una altra a l'atracció dels escenaris.

Amb permís de Rosalía, la de Benito Martínez Ocasio és sens dubte la gira de l'any, com va demostrar la voràgine per adquirir entrades per a la dotzena de concerts que farà el porto-riqueny entre Madrid i Barcelona. Més de 600.000 entrades que es van esgotar en hores sota l'influx de Debí tirar més fotos, disc on l'artista mira enrere a les arrels musicals del seu país per combinar-les amb autotune i reggaeton donant llum a un dels discos més aclamats per crítica i públic, reflex de la força que en l'actualitat té la música llatina. Així ho testifica la presència del conill dolent en la mitja part de la pròxima Superbowl, a la qual acudirà malgrat la seva negativa a actuar als EUA com a protesta per la política antiimmigratòria de Donald Trump, únic gran territori vetat en una gira que començarà el seu capítol europeu a la ciutat Comtal.

L'any passat els Sex Pistols van passejar la seva vellesa pels grans escenaris amb Frank Carter com a nou vocalista, i el pròxim 2026 serà el torn de John Lydon, veu de la formació punk per excel·lència, la que ens visitarà al capdavant de Public Image Ltd. Als seus 69 anys, el que fos conegut com a Johnny Rotten continua al capdavant de la banda que va fundar després de la dissolució dels Pistols, i que a punt va estar de desmembrar després de la recent mort de la seva esposa Nora i del seu mànager, John Rambo Stevens. Però el suport del públic ha animat a prosseguir amb la seva carrera al polèmic Lydon, que a més de disparar amb bala contra els seus antics companys, no s'ha tallat a l'hora de donar suport al Brexit, així com a Donald Trump o Nigel Farage, o realitzar moviments tan poc punks com presentar-se per dues ocasions per representar Irlanda al festival d'Eurovisió.

Han estat 16 anys d'espera per escoltar el nou disc de Robert Smith i compañía, Songs of a lost World, publicat en el 2024 amb el qual la seminal formació postpunk encara no ha sortit de gira. Serà aquest proper any quan la foscor que traspua de les seves noves composicions passin pel Primavera Sound, festival que ja va visitar en el 2023, amb l'absència del recentment mort Perry Bamonte. Els britànics seran un dels grans atractius al cartell del festival, que se celebrarà del 4 al 6 de juny amb la presència de Doja Cat, Massive Attack, Blood Orange, Addison Rae, The XX, Gorillaz, Big Thief o Sudan arxivis entre una oferta de 150 bandes.

El festival Barts arrenca al Poble Espanyol amb Beat, una superbanda formada per donar nova vida als temes de King Crimson amb la presència del guitarrista Adrian Belew i el baixista Tony Levin, acompanyats en aquesta aventura per Danny Carey, bateria de Tool i el virtuós de la guitarra Steve Vai. Un quartet de luxe que es va estrenar el passat 2024 amb una actuació centrada als tres àlbums que la banda de rock progressiu va publicar en els anys 80, Discipline (1981), Beat (1982) i Three Of A Perfect Pair (1984), influïts per la new wave. Serà la primera vetllada d'un festival on també actuaran Belle & Sebastian, ZZ Top o M-Clan.

El 50 aniversari de la banda ha animat a Dee Snider per posar-se de nou les pintures de guerra, el que permetrà als seus fans cantar de nou allò d'“ous amb oli” quan soni We're not gonna take it. Als seus 70 anys, i després de nou anys retirat, el vocalista i llegenda del heavy metal novaiorquès s'està sotmetent a un dur entrenament per a una gira curta amb només dues dates a Espanya. Una d'elles serà en el Rockfest, on compartirà cartell amb altres velles glòries del gènere com Helloween, Testament o Accept, a més de bandes que provenen del punk, cas de Bad Religion, Offspring o Sex Pistols.

Els germans Robinson han trigat 14 anys a decidir-se a treure nou disc, Happiness bastards, amb el que tornen als orígens banyats de blues i rock meridional que defensen sobre els escenaris amb grapa malgrat superar ja el mig segle. Una forma de ratificar l'enèsim retrobament després de l'enèsima baralla fraternal que, de moment, no ha afectat a la qualitat dels seus directes, on no inclouen cap dels membres de la formació original. Els d'Atlanta són una de les apostes del festival Cruïlla, que en aquesta edició ha reunit a un bon grapat de veterans amb solera, cas de David Byrne, Suede, The Pixies o Garbage. Representants del millor que van donar de si els anys 80 i 90 en una cita a celebrar del 8 l'11 de juliol on la sang jove correrà per les venes d'Halsey, Renée Rapp, Sen Senra o Rigoberta Bandini.

Abel Tesfaye ja va convocar el final del món en l'Estadi Olímpic el 2023, durant la primera part de la seva gira After hours til down, mateix periple que li porta de tornada a la ciutat aprofitant el seu pas per Madrid. Ho fa amb nou material sota el braç, Hurry up tomorrow, sisè disc i últim sota el nom de The Weeknd, si compleix el que ha promès. De moment el canadenc continua engrossint la seva butxaca a costa de temes com Blinding lights o Starboy amb una gira que li ha reportat 306 milions de dòlars, la qual cosa el situa en el top ten dels artistes més remunerats, només per sota de Beyoncé, Oasi, Coldplay o Kendrick Lamar i SZA.

Després de complir el seu somni d'actuar a grans estadis, Aitana prossegueix la gira de presentació del disc Cuarto blau en espais coberts amb més èxit si cap. Les quatre nits que celebrarà en el Palau Sant Jordi sumen 64.000 espectadors, una xifra similar a la que reunirà a Madrid i que en representa gairebé 20.000 més que els que va aconseguir unir en l'Estadi Olímpic el juliol passat. Tota una demostració de força de l'artista de Sant Climent de Llobregat, que continua traient suc al seu disc més personal, on relata la seva ruptura amorosa, els seus problemes emocionals i la importància de l'amistat i la família per reposar-se amb temes tan difosos com 6 de febrer o Superestrella.

Si no és el concert de l'any, el d'Oques Grasses és sens dubte la sorpresa de l'any, un èxit de convocatòria inesperat que convertirà el comiat de Josep Montero i companyia en la cita musical més gran mai celebrada per un únic artista a Barcelona. Les quatre actuacions en l'Estadi Olímpic igualen el rècord aconseguit per Coldplay el 2023 i representen l'últim reconeixement a la música en català per part d'una banda que amb el seu últim disc, Fruit del deliri, va aconseguir superar les 30 milions d'escoltes a Spotify, on compten amb gairebé 800.000 seguidors mensuals.

La tornada d'Amaia Montero com a veu de la formació donostiarra va desencadenar la bogeria des que es va començar a parlar del tema fins que es va formalitzar la marxa de Leire Martínez, defenestrada per la seva predecessora en un culebrot que ha deixat pel camí al guitarrista i compositor Pablo Benegas. L'expectació desencadenada pel retrobament es reflecteix en els quatre concerts que celebraran en el Palau Sant Jordi, part d'una gira que arrencarà el proper maig a Bilbao i que inclourà almenys un nou tema: “Tots estem ballant la mateixa cançó”, presentat en la nit d'any nou, on es va poder veure per primera vegada a la nova-vella Orella. Un petit tast del que ha de venir, encara que el públic el que espera és esgargamellar-se cantant Roses o La platja.

Sergio Lozano Torres

Periodista

Ver más artículos