Les cites musicals del 2026: els tours de gran format dominen l'escena.

L'auge de les actuacions en viu no s'atura durant el proper exercici, impulsat per tournées de gran format que s'allunyen dels certàmens per ser el centre d'atenció exclusiu de la seva funció, generant simultàniament el desordre en les freqüents comercialitzacions multitudinàries de tiquets online. Les esperes digitals han substituït les que s'organitzaven temps enrere davant d'establiments comercials i punts de venda de música, aplegant multituds d'usuaris en portals d'Internet tal com va passar amb les actuacions de Bad Bunny, Rosalía, Oques Grasses o Aitana. Aquesta situació es va repetir amb retorns destacats com els d'El últim de la fila, Eric Clapton o La orella de Van Gogh, que decoraran una agenda on les cites musicals més rellevants combinen veterania i noves generacions, comptant amb The Cure o Doja Cat al Primavera Sound, alhora que el Cruïlla opta per The Black Crowes o Halsey.

La jove agrupació Rússia IDK segueix la seva trajectòria a l'alça liderada per Ruslán Mediavila, conegut com a Rusowsky, qui comença l'exercici amb dues cites al Sant Jordi Club i una altra al Festival B per donar a conèixer el seu disc debut, Daisy, ple de matisos sonors que van més enllà del bedroom pop on se'l situava des dels seus inicis creatius amb l'ordinador fa uns anys. L'artista de Fuenlabrada, amb formació de conservatori, marca el rumb que seguiran els seus col·legues Tristán! (19 de febrer, Apol·lo, igualment al Festival B), qui als seus 21 anys ja ha actuat al Primavera Sound, i Ralphie Choo (27 de març, Sant Jordi Club, també present al Primavera Sound) en el seu retorn a Barcelona després d'haver esgotat entrades dues vegades a Razzmatazz.

Malgrat que la música no representi l'element principal de la trobada impulsada per recollir fons per a la cultura Palestina, és impossible ignorar la inclusió en el cartell de noms que encapçalaran recitals de gran envergadura durant aquest 2026 com Amaia o Bad Gyal. Els acompanyaran intèrprets de perfils molt diversos, des de Fermín Muguruza fins a John Talabot, Tinariwen, Oques Grasses, Guillem Gisbert o Yerai Cortés, a més del combatiu Lluís Llach i diversos autors de les melodies que brollen de les castigades Gaza i Cisjordània, com Salma Alhakim, Kayed Hammad o el poeta Mohamad Bitari.

Encara poc coneguda en la nostra país, la britànica Rachel Keen sap el que és caure i recompondre's amb només 28 anys i un fallit pas per Polydor, segell que va voler convertir-la en una estrella pop a l'ús malgrat la negativa de l'artista, que no va publicar disc però va escriure per a Charli XCX o Beyoncé. Lliure ja de la seva vinculació contractual, en el 2023 va publicar “My 21st Century blues”, on dona curs al seu gust pel pop i el r&b preparat amb ritmes dance sense deixar d'explicar traumes vitals com una agressió sexual soferta en la seva infantesa o els seus problemes de bulímia.

Considerant la celeritat amb què ha omplert en tres ocasions el Sant Jordi, Alba Farelo podria haver-se decantat per l'Estadi Olímpic en un any que resta a l'espera de la continuació de La joia, el disc de debut de la sobirana del dembow, que ha anat publicant fragments com Da em o Última nit, preàmbuls del seu pròxim treball, carregats de la gestualitat i l'audàcia que la caracteritzen. La capital catalana actuarà com a tret de sortida de la seva nova gira després d'haver recorregut els grans certàmens l'estiu passat amb el seu Biquini badness tour.

El cinquè treball del músic australià Kevin Parker, Deadbeat, el conduirà per primer cop a Barcelona en un espai interior per donar a conèixer un disc basat en les festes d'electrònica organitzades a la zona occidental d'Austràlia, a les que ret homenatge amb la cançó End of summer. Un concepte similar a l'esperit de la reconeguda Sirat tot i que substituint els camells per cangurs en el paisatge on el creador de The less i know the better s'ha decantat per una sonoritat austera amb ritmes que guien el ball dins de l'atmosfera psicodèlica habitual.

No són únicament Oques Grasses els qui omplen estadis sense renunciar a la seva llengua, per molt minoritària que aquesta sigui. En Tol Sarment (que és el que signifiquen realment les sigles ETS) va congregar 45.000 persones durant tres nits al Bizkai Arena de Bilbao el març passat, una fita notable per a aquest quintet de Yécora que interpreta pop festiu en eusquera amb total naturalitat, una combinació que ha convertit la banda liderada per Íñigo Etxezarreta en la més escoltada en eusquera a Spotify. No només això, ja fa temps que van esgotar les entrades per al Movistar Arena de Madrid, on actuaran després de passar pel Palau Sant Jordi amb Konkista, vuitè treball de la formació creada el 2005 i consolidada en festes populars que va fer del tema Zurekin Batera (Al costat de tu) un dels himnes de la pandèmia.

Les repercussions de la convulsa comercialització de tiquets per als concerts de Rosalía a Espanya segueixen vigents, sobretot per a aquells que van quedar atrapats en les desordenades cues digitals. No obstant això, aquest enrenou s'anirà esvaint conforme s'apropi el retorn de l'artista als xous en viu, marcat per la incògnita que ha definit l'estrena de Lux. Havent rebutjat la possibilitat de tocar en recintes multitudinaris, i sent difícil que afegeixi més actuacions a una agenda atapeïda, encara és un enigma de quina manera Rosalía portarà la seva proposta recent a l'escenari, si comptarà amb el suport d'una agrupació simfònica, si transformarà el Sant Jordi en un gran llenç blanc seguint l'estil de les seves audicions prèvies, o com equilibrarà les diferències entre aquest període actual i les sonoritats que van marcar l'època Motomama.

Hi ha pocs retorns tan anhelats com el de Manolo García i Quimi Portet, que es retroben tres dècades després de l'últim concert d'El últim de la fila. La seva reunió el 2023, que va originar les noves versions editades a Desgavell piramidal, va sembrar la llavor d'aquesta gran tornada, en la qual El duet actuarà novament amb els músics que van estar al seu costat durant la dècada dels 90 per repassar els temes que el seu públic desitja escoltar malgrat el pas del temps. Així ho evidencien els recents tours individuals de Quimi i Manolo, on han exhibit una excel·lent condició tant a nivell d'execució com de creació musical. Encara queda marge perquè canviïn d'opinió sobre no gravar material nou i ofereixin alguna sorpresa addicional durant les seves dues actuacions a l'Olímpic.

Fa més de vint anys que Slowhand no trepitjava els escenaris espanyols, una tornada d'aquest mite indiscutible que es veia inviable a causa de la seva edat (ara té 80 anys) i especialment per les seves complicacions mèdiques, ja que pateix sordesa per tinnitus i neuropatia perifèrica, una afecció que li provoca rampes a les extremitats inferiors. Malgrat tot, el mític guitarrista es troba preparat per defensar Meanwhile, el seu vint-i-dosè disc d'estudi en solitari que recull sis cançons inèdites i vuit senzills llançats a partir del 2020 amb la participació de Van Morrison o el recordat Jeff Beck. Aquesta és la primera producció d'estudi de l'artista britànic des de l'any 2016 (tret d'un àlbum nadalenc) moment en què va comunicar erròniament la seva jubilació, una advertència que ha repetit sovint per acabar cedint reiteradament a la fascinació pels directes.

Deixant de banda Rosalía, el tour de Benito Martínez Ocasio representa clarament l'esdeveniment musical de la temporada, tal com va evidenciar el deliri per comprar tiquets per als dotze recitals que el porto-riqueny oferirà a Madrid i Barcelona. Per damunt de 600.000 localitats es van vendre en qüestió d'hores impulsades per Debí tirar més fotos, un treball on el creador recupera el llegat sonor de la seva terra per fusionar-lo amb autotune i reggaeton, creant una de les obres més lloades per experts i oients, mostra del vigor actual dels ritmes llatins. Aquesta rellevància queda confirmada amb la participació del conill dolent a l'intermedi de la següent Superbowl, on assistirà tot i haver rebutjat prèviament tocar als EUA en senyal de queixa contra les mesures migratòries de Donald Trump, l'única regió important exclosa d'una gira que iniciarà la seva etapa europea a la ciutat Comtal.

Durant l'exercici anterior, els Sex Pistols van mostrar la seva maduresa en recintes multitudinaris comptant amb Frank Carter de cantant, mentre que el 2026 arribarà el moment de John Lydon, l'emblemàtic intèrpret del grup punk més icònic, que vindrà liderant Public Image Ltd. Amb 69 anys d'edat, l'històric Johnny Rotten segueix dirigint el projecte que va iniciar un cop acabats els Pistols, una formació que gairebé desapareix arran de la pèrdua de la seva dona Nora i del representant John Rambo Stevens fa poc temps. No obstant això, l'escalf de l'audiència ha impulsat a continuar el seu camí al controvertit Lydon, qui a banda de criticar durament els seus excol·legues, s'ha mostrat partidari del Brexit, de Donald Trump o de Nigel Farage, a més d'executar accions allunyades de l'esperit punk com intentar anar a Eurovisió en dues ocasions en nom d'Irlanda.

Han passat 16 anys d'expectació per descobrir el darrer treball de Robert Smith i companyia, Songs of a lost World, editat el 2024, amb el qual la mítica banda postpunk encara no ha fet cap gira. Serà durant el pròxim curs quan el tènue ambient de les seves noves obres desembarqui al Primavera Sound, certamen que ja van trepitjar el 2023, marcats per la pèrdua de Perry Bamonte. El grup britànic constituirà un dels reclams principals de la cita, que tindrà lloc del 4 al 6 de juny amb actuacions de Doja Cat, Massive Attack, Blood Orange, Addison Rae, The XX, Gorillaz, Big Thief o Sudan arxivis en una llista de 150 bandes.

L'esdeveniment Barts s'inicia al Poble Espanyol amb Beat, un supergrup constituït per revitalitzar les peces de King Crimson amb la participació del guitarrista Adrian Belew i el baixista Tony Levin, units en aquest repte a Danny Carey, bateria de Tool i l'expert de la guitarra Steve Vai. Aquesta alineació de primer nivell va debutar el passat 2024 mitjançant un xou enfocat en els tres treballs que el grup de rock progressiu va editar als anys 80, Discipline (1981), Beat (1982) i Three Of A Perfect Pair (1984), amb influències de la new wave. Suposa la jornada d'obertura d'un certamen on també intervindran Belle & Sebastian, ZZ Top o M-Clan.

La celebració dels 50 anys de la banda ha motivat Dee Snider a recuperar la seva estètica de combat, permetent que els seus seguidors tornin a entonar “ous amb oli” quan soni We're not gonna take it. Amb 70 anys i després de nou anys de retir, el cantant i mite del heavy metal de Nova York realitza un entrenament intens per a una gira curta que només tindrà dues cites a Espanya. Una d'aquestes actuacions serà al Rockfest, on compartirà cartell amb altres figures històriques de l'estil com Helloween, Testament o Accept, a més de formacions sorgides del punk com Bad Religion, Offspring o Sex Pistols.

Els germans Robinson han necessitat 14 anys per publicar un treball inèdit, Happiness bastards, recuperant aquelles arrels de blues i rock del sud que interpreten en viu amb gran energia tot i haver passat ja els cinquanta. Aquesta és la manera de confirmar una nova reconciliació després d'una altra disputa familiar que, per ara, no ha perjudicat el nivell de les seves actuacions, tot i no comptar amb cap integrant de la banda inicial. El grup d'Atlanta és un dels reclams del festival Cruïlla, que enguany ha aplegat diversos artistes clàssics de gran prestigi, com David Byrne, Suede, The Pixies o Garbage. Són exponents del més destacat de les dècades dels 80 i 90 en un esdeveniment programat del 8 a l'11 de juliol on el relleu generacional vindrà de la mà d'Halsey, Renée Rapp, Sen Senra o Rigoberta Bandini.

Abel Tesfaye ja va anunciar la fi dels temps a l'Estadi Olímpic l'any 2023, en el marc del tram inicial del seu tour After hours til down, el mateix recorregut que el fa tornar a la capital catalana després de la seva estada a Madrid. Arriba amb noves cançons, Hurry up tomorrow, el seu sisè treball i el darrer que signarà com a The Weeknd, en cas que mantingui la seva paraula. Per ara, l'artista canadenc segueix augmentant els seus guanys gràcies a èxits com Blinding lights o Starboy mitjançant una sèrie de concerts que ha generat 306 milions de dòlars, xifra que el col·loca entre els deu músics amb més ingressos, superat únicament per figures com Beyoncé, Oasi, Coldplay o Kendrick Lamar i SZA.

Un cop assolit el desig de cantar en recintes de gran capacitat, Aitana continua el tour del seu àlbum Cuarto blau en pavellons tancats amb una acollida encara més gran. Les quatre cites programades al Palau Sant Jordi apleguen 64.000 assistents, un volum semblant al que convocarà a Madrid i que suposa gairebé 20.000 per sobre dels que va congregar a l'Estadi Olímpic durant el passat mes de juliol. Una autèntica exhibició de poder de la cantant de Sant Climent de Llobregat, que segueix explotant el seu treball més íntim, en el qual narra el seu desamor, les seves crisis anímiques i el valor dels amics i els parents per recuperar-se mitjançant cançons tan populars com 6 de febrer o Superestrella.

Si no es tracta del xou de la temporada, el d'Oques Grasses és certament la revelació de l'exercici, un triomf de públic imprevist que transformarà l'adéu de Josep Montero i els seus en la trobada sonora més massiva mai realitzada per un sol grup a Barcelona. Els quatre recitals a l'Estadi Olímpic assoleixen la marca fixada per Coldplay el 2023 i suposen el darrer suport a la creació musical catalana d'una formació que amb el seu treball recent, Fruit del deliri, va sobrepassar els 30 milions de reproduccions a Spotify, on tenen vora 800.000 oients cada mes.

El retorn d'Amaia Montero com a cantant de la banda de Sant Sebastià va generar un autèntic deliri des de les primeres especulacions fins a la sortida oficial de Leire Martínez, desplaçada per la seva antecessora en una història convulsa que ha vist marxar també al guitarrista i creador Pablo Benegas. L'entusiasme suscitat per la retrobada es tradueix en els quatre recitals previstos al Palau Sant Jordi, integrats en una gira que s'iniciarà el maig que ve a Bilbao i que comptarà amb almenys una peça nova: “Tots estem ballant la mateixa cançó”, donada a conèixer la nit de Cap d'Any, quan es va exhibir per primer cop la nova-antiga Orella. Una petita prova d'allò que arribarà, malgrat que l'audiència el que anhela és cridar amb força els temes Roses o La platja.