La senyora de Maduro
No tots els meus amics són geoestrategs. Alguns es prenen la vida a conya, d’aquí el watsap: “S’ha de ser molt diabòlic per detenir un paio que es passarà vint anys en una cel·la i fer que l’acompanyi la dona”.
És un detall d’humanitat o d’acarnissament que la dona de Nicolás Maduro l’acompanyés als EUA? Washington suggereix que Maduro portava el xandall i Cilia Flores els pantalons? En cas de condemna a un matrimoni, ¿el sistema penal del segle XXI hauria de permetre que comparteixin cel·la o prevaldrà la divisió binària de gènere, una mica arcaica?
La captura i extradició de Maduro als Estats Units ja va ser practicada amb el panameny Noriega el 1989 o l’expresident hondureny Juan Orlando Hernández el 2022 (indultat al desembre per Trump, que té l’home dies i dies). La novetat és extradir també la dona, en altres temps la “senyora de Maduro”, tractament amb ressonàncies feudals que encara s’estila al meu barri, si bé el fan servir més els homes quan obliden si havien de comprar alvocats o xirimoies, oblit al qual responen a la fruiteria demanant un temps mort i un “ara l’hi pregunto a la meva senyora”.
Maduro és el primer cabdill o narco extradit als EUA en companyia conjugal
Hi ha dictadors faldillers (Mussolini, Mao Zedong, Trujillo, Noriega) i dictadors sense bragueta (Hitler, Franco, Pinochet). A tots els jutjarà la història, però a Maduro el jutjarà un tribunal de Nova York, on no en passen ni una. No oblidaré mai la contundència del portaveu de premsa del penal de Huntsville (Texas) quan li vaig preguntar, cap a l’any 2000, si permetrien fumar un cigarret al reu que havien d’executar aquell mateix capvespre.
–Esclar que no! Està prohibit fumar en aquesta presó.
En cas de condemnar llargues temporades a Nicolás Maduro i Cilia Flores, em pregunto –mig seriosament– si podrien compartir una d’aquelles cel·les per a dos encara que no siguin persones del mateix sexe. Es tracta d’un matrimoni a qui poden privar de la llibertat però no de l’obligació catòlica de conviure “en la prosperitat i l’adversitat” per molt que el frec a frec desgasti.
– Et passes el dia en xandall, Nicolás! Per què no surts una estona al pati i em deixes tranquil·la?
