El temps dels monstres
Donald Trump no va conculcar el dret internacional quan els seus soldats van segrestar Nicolás Maduro. Aquest suposat valor mundial fa dècades que és paper mullat per als poderosos. De fet, ja va néixer tocat quan la Carta de les Nacions Unides va reconèixer a França, la Xina, l’URSS, la Gran Bretanya i als Estats Units el dret de veto per oposar-se a qualsevol resolució del Consell de Seguretat. Els exemples de com les cinc potències han convertit la legislació internacional en la llei de l’embut per organitzar cops d’Estat, guerres o invasions es compten per desenes.
El que sí que és cert és que amb Trump hem entrat en una nova etapa. El pensador comunista Antonio Gramsci ho va anticipar quan va predir “la mort del vell món mentre el nou triga a aparèixer i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. En l’època dels monstres, no es guarden les formes del decòrum diplomàtic. El que compta és la dimensió del garrot; els arsenals de portaavions, míssils o drons per fer agenollar el díscol i sotmetre l’adversari a qualsevol preu. Amb un objectiu, assegurar-se el domini econòmic i geoestratègic de la seva part del món.
En l’època dels monstres, no es guarden les formes del decòrum diplomàtic
En aquesta versió 2.0 de la guerra freda repeteixen dos protagonistes veterans: els Estats Units i Rússia, amb un convidat especial, la Xina. Els nord-americans han desenterrat la doctrina Monroe, que els autoritza a marcar el pas a Occident. Per als russos, l’objectiu és recuperar el seu malmès imperi soviètic i passar comptes amb la vella Europa. Els xinesos nouvinguts a la festa es conformen a controlar el Pacífic i els voltants. El primer monstre a descarar-se va ser Putin quan va envair Ucraïna. Trump ho ha sofisticat emportant-se Maduro en pijama i amenaçant Colòmbia, Cuba i Grenlàndia si no passen per l’adreçador. Amb aquests precedents Xi Jinping té carta blanca per sumar Taiwan i les illes del mar de la Xina Meridional per assegurar la seva zona de confort.
El 1945 els vencedors de la Segona Guerra Mundial es van reunir a Ialta per repartir-se el nou món. Les costures d’aquell pacte han rebentat en espera del nou ordre que encara no apareix. Mentrestant, estaria bé que el triplet organitzés un Ialta 2 per explicar-nos el que han decidit sobre el futur de la humanitat. Sense la nosa dels europeus domesticats i les seves obsessives manies jurídiques, els tres autòcrates es posarien d’acord en un no res perquè en el fons volen i pensen el mateix. Espoliar els recursos dels seus vassalls en un món sense llei i on el fort mana i el feble obeeix. Així de simple, així de terrible.